Diu que no sóc el seu home, que no té por a morir

Ella no m`estima, ella, diu, no té por a morir, ha rebutjat la meva invitació para dinar el dimecres, està ingressada, diu que ha de solucionar unes coses. Ella sola, Mª Dolors, no te por a morir, diu que ella sola s`hi val, que estarà ingressada una temporada, no té por a morir, insisteix. Ella diu que és aprofitar-se del meus diners si accepta, que no pot venir a dinar el dimecres, que ho sent, un petó molt fort Mª Dolors, et desitjo de tal manera, però no sóc el seu home, diu que prefereix estar sola, que ho resoldrà tota sola, que estarà uns dies ingressada en Montserrat, que necessita estar sola; ella, diu, no te por a morir. Vull gronxar el cos de la Mª Dolors, vull ballar el rock amb la Mª Dolors, vull que toqui la bateria per a mi, estrènyer la seva cintura, bressar el seu cos, que toqui per a mi, però ella diu que no sóc el seu home, que necessita la soledat. Vull que la Mª Dolors vingui a viure amb mi, estic enamorat de la Mª Dolors, vull la seva companyia les nits solitàries, vull què em faci costat, però, diu, que no sóc el seu home. Vull ballar amb la Mª Dolors, servir-li suc de préssec, fer-la riure, però ella diu que no pot acceptar, no té por a morir, ella s´hi val tota sola, que no sent res vers mi, que no s´hi vol aprofitar, vull fer la migdiada amb la Mª Dolors, però ella diu que qui m`he cregut que sóc? No sóc, diu, el protagonista, l`heroi que rescata a la noia esglaiada a punt de caure al buit des de aquell edifici en flames com en aquella pel•lícula infame, que qui m`he cregut que sóc, diu que no sóc el seu home, que no té por a la mort...