Cercador
Dedicat a Anaïs B. psicóloga del foro bipolars clínic
Un relat de: crusoePotser seré sempre el nen
que mai no va trobar
l`amagatall perfecte errant
ja per aquell cementiri abandonat
quan m`escapava del col.legi
atemorit davant dels religiosos.
Potser el meu bleix malalt
pernoctant la nit sencera
tractant de burlar el voler capriciós
que ens empara a tots i ordena
cop rere cop entestat que em retornin
sa i estalvi, ningú no se escapa
al ball de les pàl·lides ombres
a l`escenari fugaç que és la vida
entre bassals lluents com les promeses
tan esperançadores que s s’esguerraran més tard
per què perseverar més si som nans agitant els punys?
partícules vanes i fàtues de la il·lustre matèria somniada
d`allò tan gran que sempre romandrà tan lluny...
maldant per la llibertat, clamant contra la injustícia.
Ni la meva dissidència, ni el meu pit xacrós...
canviarà gens res el nostre destí tan prosaic
el de morir acaronant la nostra pell clivellada.
El meu error obstinat tota la matinada
capgirant les coses, els llibres i les perspectives
projectant rares conxorxes, alçant il·lusions impossibles...
res no capgira ni gosa alterar un designi major.
Sóc un home bord, sóc un nàufrag, una quimera
arrecerat dels desgavells, cerco solituds fins que
tip del meu gemec li faig una visita a “Dulce”
que sadolla la meva pell, són trenta minuts...
potser algú del foro llegeixi aquestes ratlles
tant de bo siguin preuades per l´Anaïs B.
a qui li dedico aquest poema a tall de disculpa.
que mai no va trobar
l`amagatall perfecte errant
ja per aquell cementiri abandonat
quan m`escapava del col.legi
atemorit davant dels religiosos.
Potser el meu bleix malalt
pernoctant la nit sencera
tractant de burlar el voler capriciós
que ens empara a tots i ordena
cop rere cop entestat que em retornin
sa i estalvi, ningú no se escapa
al ball de les pàl·lides ombres
a l`escenari fugaç que és la vida
entre bassals lluents com les promeses
tan esperançadores que s s’esguerraran més tard
per què perseverar més si som nans agitant els punys?
partícules vanes i fàtues de la il·lustre matèria somniada
d`allò tan gran que sempre romandrà tan lluny...
maldant per la llibertat, clamant contra la injustícia.
Ni la meva dissidència, ni el meu pit xacrós...
canviarà gens res el nostre destí tan prosaic
el de morir acaronant la nostra pell clivellada.
El meu error obstinat tota la matinada
capgirant les coses, els llibres i les perspectives
projectant rares conxorxes, alçant il·lusions impossibles...
res no capgira ni gosa alterar un designi major.
Sóc un home bord, sóc un nàufrag, una quimera
arrecerat dels desgavells, cerco solituds fins que
tip del meu gemec li faig una visita a “Dulce”
que sadolla la meva pell, són trenta minuts...
potser algú del foro llegeixi aquestes ratlles
tant de bo siguin preuades per l´Anaïs B.
a qui li dedico aquest poema a tall de disculpa.
l´Autor
65 Relats
19 Comentaris
38793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Pots mitigar la meva solitud....carlosmmartorell@hotmail.com
Una abraçada. Carlos Mª Martorell de la Puente.
Últims relats de l'autor
- La meua noia
- En el silenci de la nit
- Mullaré el meu acer
- Aplaca´m “Dulce ” ... !
- Dedicat a Anaïs B. psicóloga del foro bipolars clínic
- El seu propi cos, el seu metabolisme, era el principi rector.
- Jo entaforo el cap dessota del coixí com si fos un estruç percaçat
- De fet sóc com una burilla mal apagada
- La secta 002
- La secta
- Vam dinar a la sorra
- I què serà de mi
- L`ombra de la llibertat.
- què van ser les meves mans
- OPERACIÓ CALDERA, per què som tots tant guap@s?