La secta

Un relat de: crusoe
La secta

Era cega, vaig endevinar, aquella iaia era cega. Talment una barca surant extraviada, a la deriva

Ens estimàvem, jo era el condemnat, però la nostra intangibilitat tan espiritual i abstracta feia que ens extraviéssim entre els matolls de magnífica grandària sense mai satisfer-nos ni reconèixer cap avançament en la línia de la reconciliació.

Érem una mena de fantasmes entre els quals s`escolaven generacions i generacions d`homes que sortien a llum altra vegada encarnant altra història i engabiats en cossos nous, innocents, pàl.lids.

Érem, sense saber-ho com velles andròmines, velles endergues, amb un aspecte al néixer de nadons qualsevol.

A mi em van condemnar per tractar de rompre el glaç i la meva vida no parava de enclotar-se i enfarfollar-se amb grolleria i tosquedat en episodis sagnants i prosaics, altres homes lliscaven amb lleugeresa i habilitat. Com s´ho feien?

Un cop una prostituta borratxa m´hi va obrir el cap amb un canelobre postís.

Al capdavall no reeixíem mai més enllà dels contactes superficials, encara que essent de la mateixa família, sinó que perbocàvem i anàvem a parar a les més mesquines i matusseres de les discussions.

Inversemblantment m´hi van comentar que la meva postura, malgrat el meu desencís i poca traça, era la posició més humana.

El matrimoni s´hi va veure sobtadament consumint les últimes reserves que tenien al rebost de la vida. No van posar resistència, vam marxar amb cortesia i promptes.

Hi havien més i mes matrimonis disposats a ocupar el càrrec. Fins el jutge tan senyorial i assenyat combregava amb aquest grup de culte d`origen hindú i caire naturista

Era difícil de creure, la iaia era cega malgrat que els seus ulls vells, cansats, em van descobrir i em van retreure el meu barret lamentable.

Tot era contemplat per senzilles lleis bàsiques i simples directrius que s´hi podien llegir naturalment sobre la superfície de les coses

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer