Cercador
La secta
Un relat de: crusoeLa secta
Era cega, vaig endevinar, aquella iaia era cega. Talment una barca surant extraviada, a la deriva
Ens estimàvem, jo era el condemnat, però la nostra intangibilitat tan espiritual i abstracta feia que ens extraviéssim entre els matolls de magnífica grandària sense mai satisfer-nos ni reconèixer cap avançament en la línia de la reconciliació.
Érem una mena de fantasmes entre els quals s`escolaven generacions i generacions d`homes que sortien a llum altra vegada encarnant altra història i engabiats en cossos nous, innocents, pàl.lids.
Érem, sense saber-ho com velles andròmines, velles endergues, amb un aspecte al néixer de nadons qualsevol.
A mi em van condemnar per tractar de rompre el glaç i la meva vida no parava de enclotar-se i enfarfollar-se amb grolleria i tosquedat en episodis sagnants i prosaics, altres homes lliscaven amb lleugeresa i habilitat. Com s´ho feien?
Un cop una prostituta borratxa m´hi va obrir el cap amb un canelobre postís.
Al capdavall no reeixíem mai més enllà dels contactes superficials, encara que essent de la mateixa família, sinó que perbocàvem i anàvem a parar a les més mesquines i matusseres de les discussions.
Inversemblantment m´hi van comentar que la meva postura, malgrat el meu desencís i poca traça, era la posició més humana.
El matrimoni s´hi va veure sobtadament consumint les últimes reserves que tenien al rebost de la vida. No van posar resistència, vam marxar amb cortesia i promptes.
Hi havien més i mes matrimonis disposats a ocupar el càrrec. Fins el jutge tan senyorial i assenyat combregava amb aquest grup de culte d`origen hindú i caire naturista
Era difícil de creure, la iaia era cega malgrat que els seus ulls vells, cansats, em van descobrir i em van retreure el meu barret lamentable.
Tot era contemplat per senzilles lleis bàsiques i simples directrius que s´hi podien llegir naturalment sobre la superfície de les coses
Era cega, vaig endevinar, aquella iaia era cega. Talment una barca surant extraviada, a la deriva
Ens estimàvem, jo era el condemnat, però la nostra intangibilitat tan espiritual i abstracta feia que ens extraviéssim entre els matolls de magnífica grandària sense mai satisfer-nos ni reconèixer cap avançament en la línia de la reconciliació.
Érem una mena de fantasmes entre els quals s`escolaven generacions i generacions d`homes que sortien a llum altra vegada encarnant altra història i engabiats en cossos nous, innocents, pàl.lids.
Érem, sense saber-ho com velles andròmines, velles endergues, amb un aspecte al néixer de nadons qualsevol.
A mi em van condemnar per tractar de rompre el glaç i la meva vida no parava de enclotar-se i enfarfollar-se amb grolleria i tosquedat en episodis sagnants i prosaics, altres homes lliscaven amb lleugeresa i habilitat. Com s´ho feien?
Un cop una prostituta borratxa m´hi va obrir el cap amb un canelobre postís.
Al capdavall no reeixíem mai més enllà dels contactes superficials, encara que essent de la mateixa família, sinó que perbocàvem i anàvem a parar a les més mesquines i matusseres de les discussions.
Inversemblantment m´hi van comentar que la meva postura, malgrat el meu desencís i poca traça, era la posició més humana.
El matrimoni s´hi va veure sobtadament consumint les últimes reserves que tenien al rebost de la vida. No van posar resistència, vam marxar amb cortesia i promptes.
Hi havien més i mes matrimonis disposats a ocupar el càrrec. Fins el jutge tan senyorial i assenyat combregava amb aquest grup de culte d`origen hindú i caire naturista
Era difícil de creure, la iaia era cega malgrat que els seus ulls vells, cansats, em van descobrir i em van retreure el meu barret lamentable.
Tot era contemplat per senzilles lleis bàsiques i simples directrius que s´hi podien llegir naturalment sobre la superfície de les coses
l´Autor
65 Relats
19 Comentaris
38793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Pots mitigar la meva solitud....carlosmmartorell@hotmail.com
Una abraçada. Carlos Mª Martorell de la Puente.
Últims relats de l'autor
- La meua noia
- En el silenci de la nit
- Mullaré el meu acer
- Aplaca´m “Dulce ” ... !
- Dedicat a Anaïs B. psicóloga del foro bipolars clínic
- El seu propi cos, el seu metabolisme, era el principi rector.
- Jo entaforo el cap dessota del coixí com si fos un estruç percaçat
- De fet sóc com una burilla mal apagada
- La secta 002
- La secta
- Vam dinar a la sorra
- I què serà de mi
- L`ombra de la llibertat.
- què van ser les meves mans
- OPERACIÓ CALDERA, per què som tots tant guap@s?