Vam dinar a la sorra

Llepant la sal saborosa
damunt dels teus llavis,
al teu nas cremat,
als plecs de les orelles.
Vam dinar a la sorra,
sota el para-sol,
les vespes anaven a
la coca-cola, a la platja...
Els velers s`escoraven corbats
plens i bufats pel vent càlid,
la sorra cremava.

Quan la teva mirada
espantada de rebre
el primer amor, entre
riures i a cops esglaiada
de veure`m bolcat, obert,
extraviat.

Ens vam perdre.
Tu vas entregar primera
el teu cos. Van ésser
els teus ulls, aquell blau
tan enigmàtic pouant
el meu esperit.
Tu vas partir primer.