Dissemino...

I poc natural

La paraula disseminar té alguna cosa de sexual :)
Sembrar esperança, buscar a l’interior o a l’exterior motius per fer de la nostra vida alguna cosa més bella i més forta (com el resistent ginebra). De nou les teves paraules tenen quelcom de terapèutic :)
Petons amb carretons*

"... infestar el terreny
d'alguna cosa grata.
I fer-la créixer forta
valenta i desplegada"

Quan algú escriu coses com aquestes i aposta per l'esperança i per no perdre les ganes, està inundant de vida el seu voltant, i està estimulant el lector a "florir en calma i a granar de nou".

Aquest poema té una vitalitat contagiosa, és d'aquells que, en moments de vacil·lació, t'empenyen i t'empenyen.

Gràcies, ginebre.

Un poema bell per les paraules emprades, per la gran musicalitat que té i pel sentit tan lligat a la terra fecunda que li has donat.
Llàstima no haver pogut conèixer-te el divendres, però l'hora no m'anava gens bé. Que hi farem!. Petons!

eteri de tan anhel per germinar i brotat.

en culls el fruit de les paraules que tots nosaltres compartim i de les que ens gaudim amb gran plaer.

I mentre tu dissemines, jo me n'alegro tant!
Mentre tinguis la força, l'ànsia i l'esperança, estic segura que la bellesa arribarà a tu perquè sabràs trobar-la.
Com tantes altres coses ( la felicitat, l'amistat, la pau, ... ) de vegades el més important és, simplement, no espantar-la! I tu, a més, la crees... i jo en gaudeixo.

Un poema preciós que ara mateix torno a regalar-me!

T'envio una abraçada inundada de mots plens i d'afecte sincer,
Unaquimera

és cert que dissemines, com si fores tothora primavera. El què, me'l guarde per ara.

El teu contacte amb la terra és evident. Des del teu nom fins al grapat de poemes que et sorgeixen de ben endins, com una branca poderosa o una flor intensa. Vius els sentiments, les passions, les intimitats a través d'aquest món que sents proper. Ves a saber, potser en una vida anterior eres un pi robust llençant la pinassa que ens amaga els pinatells, o un senzill gerani governant el jardí de la senyora més castissa del poble.
Aquí hi veig la literatura escampada al teu voltant com a adob de la vegetació que se't remou per dins, a punt per sortir i oferir-nos el teu verd intens, personal i intransferible.

Uns petons!
manel

el teu esperit de natura viva i punyent.
I sembres mots i en fas collita innombrable.
I els deserts de la terra, amaguen vida sota l'arena, petites engrunes, batecs, poemes de llum i plaers que no s'acaben.

Fruir, gaudir dels mots com si fos acte carnal.
Gràcies.