Dissabte a la tarda

On estic jo els dissabtes a la tarda
que avui he sortit m´he quedat bocabadada
de veure que passa al carrrer?
Tota la gent fora de casa, ni per casualitat
ningú es queda dins.
No es pot passar, es fa camí a cops de colze.
Gent que camina, menja i riu
i sobre tot menja i menja de tot
gelats gegantins, pastissos de tota mena
provincials,nacionals i estrangers
tan se val si es tan grassos o prims.
He vits gent de tots colors
Negres, no tan negres, blancs,grocs.
Nens lluents, nens esquifits.
Gent que parla de mala manera ,
Gent que es fa petons i van a la seva .
Uns que van molt tapats ,altres que essenyen
pits , cul i el mèlic.
Un home amb un cabell molt llarg
una dona rapada quasi al zero.
Uns no porten arracades
aquell en porta cinc en cada orella .
Uns amb uns pantalons curtets
que ensenyen fins i tot el que no tenen
altres pantalons arrossegant
amb tota classe de bruticia enganxada.
Un home que parla sol,una dona que va sola.
Una iaia amb una cadira de rodes
un noi sobre un patinet .
Uns bessons en cotxet que ploren
uns més grandets es fan l´ullet .
Una dona sense sabates demana
un home des de un Mercedes se la mira
Passa un xinés que pensa qui fos blanc !
un blanc posat al sol pensa ,quan estaré ben negre !
Una dona pega a un nen que plora
una altre riu les gràcies del seu fill.
Una vella pensa qui fos jove !
una jove pensa quan deixaré de treballar!
Un matrimoni amb mala cara
ns adolescents cridant.
Un cec amb el seu bastó ens anuncia la seguesa,
un altra porta un gos que embruta de mala manera,
la metressa no s´immuta i gira la vista enrera.
Quina disbauixa Déu meu !