Dissabte a la nit

Havia plogut durant tot el dia. Vaig sortir de la feina i vaig conduir fins a la pizzeria on feia hores extra els caps de setmana. Disposava de vint minuts abans de començar el meu torn; com de costum, vaig asseure'm per tal de fumar un parell de cigarrets mentre ordia pensaments estèrils.
Vaig acabar la jornada a mitjanit i una companya em va demanar si podia portar-la a casa. Va sobtar-me que, ja de camí, em proposés d'anar a la platja. No era mala idea, però després va canviar de parer.
Vam aprofitar el trajecte per conèixer-nos una mica millor. Un cop vam haver arribat a l'alçada de casa seva va demanar-me que aturés el motor i que acluqués els ulls. Amb les dones mai se sap, vaig obeir.
Llavors va començar a parlar-me sobre l'amor. Allò era absurd; malgrat tot, vaig deixar-la parlar trenta segons més abans de tornar a obrir els ulls.
Ella duia una bossa de mà i n'havia tret un llibre de butxaca que estava a punt d'obrir. Era una Bíblia : "Les Sagrades Escriptures segons els Testimonis de Jehovà". Vam xerrar una estona sobre assumptes que, de tant transcendents, resulten banals i finalment vaig dir-li, amb unes altres paraules, que m'interessava més l'Esperit de vi que no pas el Sant. Suposo que allò la va convèncer i tot seguit s'acomiadà un tant decebuda.
Si Déu existia era un trampós i un timador, sens dubte.
Un calfred em va recórrer l'espinada; en aquells moments jo també necessitava quelcom a què aferrar-me. Què millor , doncs, qua anar a trobar els meus amics; era dissabte a la nit i aviat estaríem cantant cançons dels Guns n' Roses en un antre de motoristes de la ciutat.