Dins un mirall (Bogeria)

Al obrir la porta de les golfes en Joan no va avançar. Es quedà a un pas de la porta amb el diari entre mans; resseguint amb la mirada la Gertrudis, que s'endinsava a la cambra passejant amb calma els anys, sense mirar enrere.
- No entenc les seves constants manies. - Digué en Joan en un acte reflex, com continuant una conversa - És un tio retorçat, abatut. Diu que ningú l'entén, ni l'entendran. I què sé jo quantes animalades més! Desvarieja! ... Guaita! És més foll que el meu oncle, que tota la vida l'ha passada al manicomi. Si es que només l'has de veure; quina pena senyor...
- Perquè ho dius això?- Interrogà la Gertrudis sense girar-se; mentre resseguia amb la mirada la pols acumulada dels anys -. Feia temps que no et sentia dir res.
- Dona, doncs perquè sempre el prives de l'oportunitat de parlar. Mira tot el que fa ara quan pot, mira ara, per exemple; Au, mira! Mira quin barret s'ha fet amb el diari el tio. Sembla ben bé el que ens posaven a l'escola de petits.
-Joan! t'has fet un barret amb el diari? - Exclamà de sobte la Gertrudis mentre es girava a mirar-lo -. On l'has vist? -Interrogà cercant la mirada d'en Joan-.
- Jo no. Ell. - Digué en Joan assenyalant la paret amb un barret de diari al cap -. Dona.Com se't passa pel cap donar-li el diari? Es que no saps que sempre farà coses així? Perquè te'l miris?
La Gertrudis feu marxa enrere, girant-se amb cura donada la seva avançada edat. I arribà de nou a la porta d'entrada, on l'esperava el seu marit; que parlava a un mirallet penjat de la paret. Alçà la punta del bastó; Impulsant la goma d'un cop sec al mirall, que es trencà en mil pedaços, quedant-ne sols el marc. En Joan i la xerrameca s'apagaren de nou, per sempre; una vegada esbocinat l'últim mirall de la casa.