Dies de pluja

Un relat de: Anònim

Camino sota la pluja
la gent sembla nerviosa
els crits dels cotxes
es fan més evidents.

Peus xops dins les sabates
gotes d'aigua que cauen
rius d'aigua dolça
que descendeixen pel meu rostre.

A vegades,
sol, enmig de la multitud
jugo a endevinar
on estaràs,
si plores o somrius.

Un tren que mai no arriba
gent amb cara enfadada
i amb un mòbil a la mà,
"avui arribaré tard a casa"

Cristalls de pluja a la jaqueta,
fulls humits de llibreta,
un bolígraf que ja no escriu,
un refugi en una cançó.

A vegades,
quan me'n vaig a dormir
penso amb tu
i em pregunto
què estaràs somiant.

Comentaris

  • la pluja[Ofensiu]
    Yáiza | 05-05-2007

    inspira a més d'un, pel que sembla!!

    M'agraden les descripcions, però trobo sublim l'última estrofa. És magnífica..!!!


    Fins aviat,

    Yáiza

  • "penso en tu"[Ofensiu]
    iong txon | 05-05-2007

    …xq si penses amb ella, penseu junts.

    Bé, no voldria semblar massa "quisquillós" o perfeccionista. M'agrada força el poema, sobretot perque sembla que surt de dins, de la necessitat d'expressar uns sentiments una mica llòbregs, però sincers, i trobo que és una de les principals condicions per escriure un poema que arribi al lector. En general la poesia rimada em fa molt respecte. En aquest poema teu m'ha semblat que empres una rima molt lliure, i tot i que l'altra té molt mèrit, penso que és millor així quan se li dóna molta importància al contingut del poema.

    He vingut aquí després de pillar l'acròstic que has penjat al fòrum i considero que no he perdut el temps, ha valgut la pena. Molta sort i a seguir escrivint!

    Quim

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: