Diàleg del mar i la barca

-T´he vist en el port calada esperant l´hora d´eixir
Per navegar lluny d´aquí tot donant al vent la cara.
Per què marxes a l´abast de qualsevol ona estranya?
Que no veus que l´horitzó no s´ha fet pel pescador
Ni per a collir-lo amb la xarxa,
I que a la mar hi ha taurons i traïdors farallons
Amagats entre dues aigües?


- Orgullosa em van parir, forta, seca i marinera,
Amb el tronc d´una olivera i un xerrac d´acer molt fi.
I si el tauró ve a cercar-me per clavar-me al pit les dents,
O el faralló m´esgarrintxa, o el mar se m´emporta els rems,
Algun vent inexplicable bufarà a temps de salvar-me
Puix que a l´horitzó m´espera perquè li llenci la xarxa
Tot un món de meravelles que no es veu des de la platja


- Pensa, barca, que t´he vist amb la vela esparverada
Al bell mig d´una tronada i cruixint tot el teu casc,
I les ones esclafien al rostre del capità
Que cridant fort s´amarrava al timó que tremolava
Damunt de la meva mà.

- El meu velam és de tela cosida amb fils de valor
I vaig deixant una estel.la dessota la meva vela
D´escuma, plata i amor.
I quan el meu patró crida m´és un crit de llibertat,
I em cruix l´artesa de vida i tot perill se m´oblida
Quan sortim a llençar l´art.


- Aquí en eixa Costa Brava, si les barques són com tu,
Deixaria a marinada que només fregués l´onada
I aguaitaria amb mon ull el marejol i l´oratge
Perquè no os toqués la platja ni a Desembre ni a Juny.


-Deixan´s ésser, mar, com érem;
deixan´s perdre en el teu sí,
car estàs fet a la mida
per donar a la nostra vida la raó de l´existir.
Si ets lleu, el cor no batega i si ets silent no hi haurà enyor;
I si no sortim de terra mai més ja no tindrem guerra
Entre el mar i el nostre cor.
Però si el teu braç esperona la nostra sang a armar el braç,
L´armarem damunt les ones i terra endins , si ve el cas.



- T´he vist en el port calada esperant l´hora d´eixir
Per navegar lluny d´aquí tot donant al vent la cara.
I ara que som hora baixa et vull veure navegar,
Tu en mi i ton patró al meu aire, que el mar pot,
però no vol gaire
L´amplada que té engrandir.
Vine a l´horitzó que et dono tot el que es pot conquerir.