Diàleg davant d'un tallat

Un relat de: mitral

Vull recordar, quin és el primer llibre que vaig llegir que no fos de text de la meva primària .
- Ostres, aquest és el tema d'avui?. Jo em pensava que amb aquest tallat i entrarien les notícies del cor.
- Doncs, no perquè s'apropa Sant Jordi i vull comprar un llibre a la meva néta que no sigui dels d'ara.
- D'acord sempre he pensat que ets especial, ja em diràs per quin motiu vols donar-li un llibre de l'any de la pera.
- Les meves neurones no han de treballar massa, va ser Mujercitas en castellà i t'asseguro que em va deixar un bon record. El personatge de la Jo va ser el meu preferit.
- Nena, jo no me'n recordo quin va ser el meu primer llibre, això que sóc més jove que tu. Ai, potser va ser el llibret blanc amb tapes de nácar de la meva Primera Comunió!
- No siguis tan sarcàstica joveneta, ja sé que a tu no t'han agradat mai els llibres. A tu t'agrada que et regalin una flor.
- Com ho has endevinat ?
- Perquè t'agrada més el perfum de les flors que l'olor selecte d'un bon llibre.





Comentaris

  • Olors[Ofensiu]
    alvaro | 20-08-2005

    Fa temps que oloro el llibre T'estimo si he begut de la Moliner, i l'únic olor que sento és de wàter. Però tot i així em quedo amb l'olor dels llibres.
    No sé, està bé, però no entenc com és que la web recomana aquest relat. M'ha semblat massa gratuït. Potser el problema és meu. Et seguiré llegint.

  • Doncs a mi...[Ofensiu]
    Llibre | 08-08-2005

    ...malgrat les roses i les flors m'agradin, em fascina més l'aroma selecta d'un bon llibre que no pas el d'una flor.

    I sé que aquesta manera de començar el comentari és prou fora de lloc... però és el primer que m'ha vingut al cap.

    Però tornant al relat: és concís i breu, i malgrat la senzillesa que pugui semblar aparentar, crec que hi ha detalls que s'amaguen rere quatre paraules deixades anar.

    Per exemple, aquest intent de recordar el primer llibre de lectura (i que no fos de text). Un intent que no només és pel simple plaer del record i l'evocació de l'enyor, sinó que té una finalitat: decidir el llibre de regal per a la néta.

    Això ens duu a la idea que sovint apareix en moltes converses: les coses d'abans eren millors. Però no: no crec que aquesta sigui la setència a partir de la qual es basteix aquest relat. Més aviat penso que és "les coses que hem estimat i que per tant valorem, són millors". Agafat, evidentment, des d'un plantejament subjectiu.

    Després hi ha l'evocació d'un temps pretérit molt concret, al qual ens trasllades amb un parell de referències: el llibre en castellà de Mujercitas, i el llibret blanc amb tapes de nácar de la meva Primera Comunió!

    I sí: ja sé que aquest llibret blanc encara està en vigor, actualment. Però per a mi, que ja no visc tan de prop aquest tipus de celebracions, m'ha traslladat a una etapa molt concreta de la meva vida.

    En definitiva és un diàleg davant un tallat sense més pretensions, penso jo, que deixar damunt la taula una possible conversa banal. Però que alhora ens desperta diferents sensacions davant les referències que s'hi fan.

    Fins la propera,

    LLIBRE