Déu Omnipotent

tot l'historial que adjuntes en la biografia. i Déu n'hi do! Encara no l'he paït del tot.
No tinc res en contra que cadascú cerqui el camí que vulgui i resti en aquell que creu se li ajusta millor.
Tu em parles d'un Déu que jo no el conec, de caigudes, de propòsits de Déu i la culpa de l'home que l'ha fallat.
Com pot ser culpable una criatura que ha estat dissenyada per Déu Superior?
Hauré de llegir-te més per si de cas trobo alguna cosa que m'orienti, doncs ara per ara em sento incapaç de seguir-te.

Tot i que no comparteixo el que dius al text, sent objectiu, és un text molt ben expresat i un assaig força aconseguit. Allò que expliques esta molt ben expressat, serias capaç de convertir a més de un al cristianisme amb les teves paraules, és convincent.
Tot i no creure en Déu, o almenys en el mateix Déu que tu, estic d'acord en que la raò de l'existència i és l'amor veritable, encara que hi ha més coses que ens poden ajudar el dia a dia.
Saluts.

els teus escrits són bonics sermons que segur que agradaran a la gent religiosa. Ben escrits, bon llenguatge, clars i concisos.
De totes maneres, tot i no ser religiosa, estic d'acord amb una cosa: nosaltres tenim a dins nostre el poder de fer-nos feliços, de créixer en tots els sentits.

Efectivament, el més important és que tothom esdevinguem com més aviat millor amos de l'amor veritable. El que passa és que si volem aconseguir-ho aviat, és insensat pretendre deixar de banda el llegat de les tradicions religioses mil·lenàries. Déu existeix, i és un ésser espiritual com nosaltres. Descobrir que podem tenir una relació personal amb Ell a través de la pregària és una gran ajuda. És veritat que hi ha molts agnòstics de bona consciència, fins i tot ateus idealistes, que poden portar una vida bona sense necessitat de resar. Normalment sou gent que intuiu la importància dels valors tradicionals de la família i que rebeu la protecció dels vostres bons avantpassats des del món espiritual. Però la força de l'espiral d'aquest món materialista ens afecta a tots cada vegada més. Penso que sense una relació personal amb Déu el creixement espiritual és molt difícil.

i si ,déu no existís?
quina seria l'esència de tot plegat?
també l'amor veritable?
llavors potserel seu objectiu se'ns escapa.

Molt bé bpquim. Molt i molt bé !!

M'e llegit i rellegit el teu article.
Aquestes reflexions personalitzen,pacifiquen,il.luminen,obren horitzons d'esperança.

Jo penso que sóm molts els que veiem les realitats com tú. Però aquesta societat ens
fa apàtics,porucs..i això priva a molts de la
valentia d'exposar públicament el seu pensar.

No es pot viure sense Déu.No es pot viure al marge de Déu.No es pot viure contra Déu. Els
resultats són a la vista: malhumor,desesperança,odis,guerres i més guerres,absència de referents clarificadors.

Sols Déu,que es fa dir Pare,és l'ultima raó
de l'existència humana. Altrament no té sentit
la vida.I menys la mort.

Ànim,bpquim! Segueix escrivint.Molts t'ho agrairem. Alguna flor neix quan es sembra
al desert àrid...

Cordialment,

Josep

e-mail: noumon@gmail.com

ha estat molt ben manifestat el que`pensa la gent relgiosa. Perdonalment, si jo no fora ateu, pensaria d'una manera semblant!