Cercador
Destins paral·lels
Un relat de: manelManel és el pseudònim de Marta Noguera Elliott, nascuda a Duluth (EUA). Quan tenia deu anys els seus pares es van separar i va marxar amb la seva mare cap a Girona, on encara viu i treballa. El cinema ha estat el seu gran amor i des que va acabar periodisme, fa gairebé quinze anys, escriu regularment a la revista Fotogramas. Destins paral·lels és la seva primera novel·la publicada.
L'Emili Rostoll i Tirataps és comptable i un apassionat del cinema. Viu sol des de fa deu anys, quan la seva dona, una americana amb qui havia compartit estudis a la universitat, va tornar al seu país natal emportant-se en Robert, el fill comú fruit de les presses i la ignorància de la joventut.
Actualment l'Emili sobreviu gràcies a les pel·lícules. Des del sucós escot de la Marilyn, fins a la negror dels ulls de la Cardinale, cada vespre es deixa seduir per les històries que reprodueix el seu atrotinat dvd.
El món se li capgira el dia que decideix tornar a veure La alegre divorciada, el famós musical amb Fred Astaire i Ginger Rogers. En mig del gairebé centenar de ballarins que acompanyen la glamourosa parella reconeix una cara coneguda: el seu avi Joan, un parent desconegut i enigmàtic del que guarda una misteriosa fotografia a sobre l'armari del dormitori.
A través de la seva germana Carme descobreix la vida obscura i bohèmia del seu avi com a ballarí del Hollywood dels anys trenta, una història amagada gelosament pels seus pares, considerada mal exemple per l'educació dels fills.
Els esdeveniments comencen a obsessionar-lo i decideix encetar un nou capítol de la seva vida. Engega la feina, es ven casa i cotxe, i fuig als Estats Units a la recerca del passat del seu parent artista.
El retrobament amb la seva dona és inevitable, però en mig de totes les emocions descobrirà un curiós paral·lelisme entre la seva vida i la del seu avi, i naixerà una relació intensa amb un jove pèl-roig de gairebé catorze anys, a qui d'entrada li costarà de reconèixer: el seu fill Robert.
Comentaris
-
Era en Plutarc,...[Ofensiu]rnbonet | 04-06-2007
...aquell de les "Vides paral·leles"? Ho dic perquè, si és així, ja pots traure-li la llengua i fer-li una ganyota: a més d'enginy, cultura cinematogràfica. I quatre cullerades de bon fer i un raig d'inspiració.
Salut i rebolica! -
Magnífic guió[Ofensiu]Anagnost | 18-05-2007 | Valoració: 10
Jo que sóc un cinèfil mediocre, he cregut veure en aquest relat, no només una història relacionada amb el cinema, sinó l'estructura d'un guió cinematogràfic, amb tots els ingredients per a una bona pel·lícula. Una comèdia, potser?
l´Autor
97 Relats
432 Comentaris
103553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.
"Plaers:
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."
Bertolt Brecht
Últims relats de l'autor
- Una jubilació ben merescuda
- La primera cita
- Pràcticament res.
- L'herència de l'oncle.
- Allò que el mar no s'endugué
- Joiosa tradició
- La rebel·lió definitiva
- Una nova generació
- Acte de presència
- Contracorrent
- El preu d'una nit d'amor etílic.
- El final d'un llarg silenci
- Retorn a la feina
- la fam dels déus
- el bitllet