Després de volar

Després de tant de temps somiant volar
he aixecat les ales, i m'he adonat
que no era per tant. Sí, blau era el mar,
però també ho era des del meu terrat.

Sí, he atravessat els núvols, humits
com són, i me n'he endut boirina.
Blanca, inerta, fresca pels meus dits
com també ho era l'aigua fina.

Després de ser dòcil ocell lliure
m'he adonat que sóc tan covard!
Pefereixo mirar-te, besar-te i riure
junts, abraçar-te fins a quedar-ne fart

estirat al sol del meu terrat,
he aixecat el vol esclavitzador.
Ploraves i entre sanglots m'has cridat,
i ja no era allà per dir-te « amor ».