després de fer l'amor per primer cop amb tu

Un relat de: estrangera

Tinc la pell plena dels teus besos, les mans molles, el respir i la memòria.
Tota jo regalimo el teu amor perquè emergeixo del mar lluminós de les teves carícies
tot el meu cos ja no serà mai més volcà apagat
dolorosa foscor de cràter adormit
gèlida neu de mantinguda grisor
colpejada per un vent inhòspìt que ho ascla tot de mi
porticons, canzells, estances i sospirs
verda tendresa del meu somni.
Tinc la pell plena del teu foc
gèisser de llum que llisca
per l'abertura ferida de solitud
fluxe de lava incandescent
Emergeixo en l'abraçada
d'aquesta immensa nit del plor.
Oh dolça veu! Esclat i estremiment.
Extrema suavitat
Les teves
carícies.


Comentaris

  • estrangera...[Ofensiu]
    entortilligat | 29-07-2006 | Valoració: 10

    ...voldria haver pogut coneixer aquesta nit tan plena, algun dia...

    Pro sols llegint-los ja sembla que ho he viscut.

    Et felicito per la manera tan maca i poderosa que tens d'escriure.

    una encaixada

  • Llibre | 28-08-2005

    Les teves carícies.

    Amb aquestes tres paraules es podria sintetitzar gairebé tot el poema, perquè cada vers recitat és un cant a l'amor rebut durant uns instants. Moments en els quals la pell ha copsat la tebior d'unes carícies que, més enllà de les besades, també parlen de sentiments.

    Les teves carícies, dibuixades a través de diverses imatges contraposades que ens ofereixen una visió més àmplia de la seva pròpia plenitud. Contraposicions que es mouen entre el volcà apagat i el cràter adormit, per una banda, i la gèlida neu i el vent inhòspit per l'altra.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • pell sadollada[Ofensiu]
    boigboig | 15-07-2005 | Valoració: 9

    de caricies i de besos, de memories dels fluids i paraules dites a cau d'orella.
    Uns versos preciosos, que llisquen com vas lliscar tu fent l'amor, que provoquen desitjos i em fan tornar BOIG de sensualitat.
    Una crítica petita: la puntuació. O poses punts o no en poses. Igual amb les comes. Al final dels versos, vull dir.
    El lèxic està molt bé, de moment...Però no tot en el sexe és suau i humit.
    Una paraula: Obertura. Quina obertura? És només una obertura, o una font, una porta, una fruita, una flor (una mica gastat aquest).... Jo sincerament posaria el seu nom: i perquè no?

  • Son les caricies[Ofensiu]
    Boréâs | 15-07-2005

    d'un home o d'una dona?
    Acariciar i fer sentir penso que depen de si un li posa sentiment, ganes, sensibilitat. I penso que no es una qüestio de sexes. Segurament la culpa la te l'educacio rebuda i el no saber desempellagar-se dels estigmes i encorsataments dels temps passats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: