Desert

Un relat de: prudenci

Dessota el sol
Vaig buscant per les pedres
Un racó bell.


La duna avança
És com una foguera,
Ona perduda.


Tot és inmens
Al capvespre de sorra
Matí serà.


He vist un arbre
Devora una congesta,
Missatge entès.


Quan ve la nit
A la lluna de dalla
S´hi fa la por.


Arribaré
A les muntanyes magres
Són ja molt lluny.


Desert de mort
On els sols i les llunes
Són argent i or.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: