Desempallegaments

Si ni l'endo no l'exo grup et satisfan, millor abocar-se al no-res.
A mi, la veritat, això del no-res em cau una mica esquerre; però sempre són d'admirar els hindús i els budistes, mestres en això del no-res. Ells van ser els que més es van aproximar a l'indomable número zero, cosa que els hem d'agrair.

Recordo els versos d'Espriu:
"on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?"
Poesia que s'acaba amb el vers:
"I cridi la veu de tot el poble: "Amén"."

Jo dic amén i dic el que convingui; a mi em satisfà l'endogrup, tot i que sovint el tracto a bastonades i ell respon de manera proporcionada.

A vegades, quan som dins un grup que no ens acaba de fer el pes i ens n’alliberem, la sensació d’eufòria és infinita. No sé ben bé si anaves per aquí, però això és el que he interpretat. M’ha agradat molt la riquesa del llenguatge utilitzat. Una forta abraçada.
Aleix