Desempallegaments

Un relat de: Urkc-Eduard

Percepcions esbiaixades
Em feren dissimilar de grups

Les espiafades de l'endogrup
Em feren admirar exogrups
Amb perjudicis sociocèntrics

Desidentificat i trit davallo
Amb el plaer de no tenir destí
Ni fites, ni principis,
Sols un buit de gran amic

Quin plaer i delit gronxar-me
Sol amb el no-res a la ment
En flairant-me d'inigualats moments
curulls, plaerossos i valents

Comentaris

  • Amén.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-04-2021

    Si ni l'endo no l'exo grup et satisfan, millor abocar-se al no-res.
    A mi, la veritat, això del no-res em cau una mica esquerre; però sempre són d'admirar els hindús i els budistes, mestres en això del no-res. Ells van ser els que més es van aproximar a l'indomable número zero, cosa que els hem d'agrair.

    Recordo els versos d'Espriu:
    "on sinó en el buit i en el no-res
    fonamentarem la nostra vida?"
    Poesia que s'acaba amb el vers:
    "I cridi la veu de tot el poble: "Amén"."

    Jo dic amén i dic el que convingui; a mi em satisfà l'endogrup, tot i que sovint el tracto a bastonades i ell respon de manera proporcionada.

  • Alliberar-se [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2021 | Valoració: 10

    A vegades, quan som dins un grup que no ens acaba de fer el pes i ens n’alliberem, la sensació d’eufòria és infinita. No sé ben bé si anaves per aquí, però això és el que he interpretat. M’ha agradat molt la riquesa del llenguatge utilitzat. Una forta abraçada.
    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: