Des del meu nuvolet

I vaig veure dues ombres, entortolligades, arraulides, enganxades... que s'amagaven en una bombolla de vidre. De sobte, la noia arrissada va alçar les orelles, en sentir sonar campanes que anunciaven l'hora de marxar... acaricià delicadament el rostre de la noia de xocolata que respongué amb una amarga abraçada vessada de crits ofegats i finalment es fongueren en un llarg intercanvi de secrets i de somnis.
Al cap d'una estona, després d'enviar-se pensaments aigualits amb la mirada, uns rínxols saltironaven enmig d'una aura violeta d'enyorança... mentre que algú tenyia el camí amb llàgrimes de desitjos fosos........