Depredadors

En Ratlles, el verat d'un pam, era molt individualista i no li agradava anar en ramat. Aquella tarda anava nedant tranquil·lament a una bona fondària, entre els accidents del terreny, a la recerca d'un plàncton diferent del que menjava per la superfície. Despistat, va fer una maniobra imprudent i es va apropar a un forat sense observació prèvia. El gegant se'l va cruspir sense compassió.

Amagat dins d'una cavitat de la roca, l'Obscur, el vell mero de quatre pams, va esperar pacientment la seva presa fins que va passar descuidadament el Ratlles. D'una fuetada amb la cua li va saltar a sobre com un llamp, les mandíbules obertes. Un atac perfecte. No es pot anar tan desprevingut pel fons marí.

Encara no havia fet la digestió quan l'Obscur va notar unes vibracions estranyes a l'aigua que el van espantar i el van fer arraulir encara més dins el forat, arrapat al fons de la paret. Poc després va veure una faç cristal·lina, com de vidre, que aguaitava a l'entrada de la cova, uns ulls enormes, una llum intensa i immediatament va rebre l'arpó clavat entre els dos ulls.

L'Armengol, el pescador submarí de metre setanta, aguantava tranquil·lament 3 minuts sota l'aigua i baixava amb facilitat fins a 25 metres. Pocs submarinistes com ell. Aquella tarda mig ennuvolada es va enfonsar diverses vegades. En una d'elles va veure la cavitat que podia amagar perfectament un gran peix. Així que va tornar a baixar, va passar cautelosament la boca de la petita cova pel costat i va tornar a pujar amb lentitud per veure què hi havia. Quan va enfocar amb la lot l'interior i va veure l'Obscur, no s'ho va pensar dues vegades i va prémer el gallet del fusell amb una precisió letal.

L'Armengol estava observant la fantàstica pesca que havia fet aquella tarda. Com sempre, va iniciar el ritual de treure's el vell neopré, molt ajustat. Primer la part de dalt. Es va treure les mànigues i després va estirar la goma cap a dalt per treure's la jaqueta pel cap. Per uns segons es va quedar amb el cap dins el neopré, ocult, sense visió. Però si que va sentir el soroll. Un xiulet ràpid i esfereïdor. I l'impacte. Sis sagetes esmolades el van enforquillar pel ventre i se'l van emportar d'una volada sense remissió.

Gorg l'andromedà, el pescador galàctic de 12 metres de llarg, passejava la immensa nau pels voltants del sistema del Sol. El bestiar del seu Planeta Blau era comestible i fàcil de capturar. Es va apropar a la Terra des de la foscor fins al costat clar, i observant amb calma es va situar en un punt aleatori, sobre els núvols, preparat a punt d'atacar el que fos. Al cap d'uns instants, va veure l'animaló al costat de l'aigua que semblava fatigat. Va esperar pacientment, no li agradava que el veiessin. La bestiola manipulava la seva vestimenta i per un moment es va quedar amb el cap tapat. Immediatament va saltar de la nau i, aguantant la respiració, va fer una trajectòria impecable amb les garres obertes per engrapar irremissiblement la presa.

Va emmagatzemar el menjar i va desaparèixer, no fos cas que l'enxampessin desprevingut els famèlics dragonians.