Cercador
Demà
Un relat de: Anònim- Compartir:
Demà te'n aniràs
i no et tornaré a veure.
Presta atenció al silenci,
potser hi podràs escoltar
els crits desesperats de la meva ànima
que plora per la teva absència
sense saber com el meu amor confessar
Demà ja hauràs marxat,
demà ja no hi seràs.
Si cada dia sense tu
és una tortura insofrible,
com passar tota una vida
sense la teva presència?
Demà te'n aniràs
i el meu cor
amb tu t'enduràs
i ara tan sols em queda
un rostre per somiar
i un nom per recordar.
Comentaris
-
Llibre, ets sorprenent![Ofensiu]Anònim | 12-09-2005
La veritat es que mai m'hauria imaginat que escribissin uns comentaris tan tècnics d'una poesia meva: fins i tot citant versos!
M'has recordat quan a col·legi em feien fer aquells comentaris de poemes...
També m'has fet veure la meva poesia des d'un altre punt de vista... Quan escric, escric els versos que em surten de dins, no paro en analitzar els detalls com fas tu...
En fi, cadascú té el seu punt de vista.
Gràcies per tot.
PD: Espero que tinguis raó i el demà sigui més dolç del que em temo que serà. -
***[Ofensiu]Llibre | 02-09-2005
Un comiat.
Un adéu dolorós, perquè rere la separació s'entreveu un trencament:
i ara tan sols em queda
un rostre per somiar
i un nom per recordar.
Tal volta el demà no esdevingui així de dur.
LLIBRE