Del respecte de les altres consciències.

Una reflexió filosòfica interesant!

Si prenem "ofèn" com a sinònim de" fereix", la teva introducció resulta del tot evident!
A cadascú ens fereixen coses diverses, fins i tot contràries, en moments diversos del nostre anar i venir, segons l'estat d'ànim, el sentit de l'humor de què podem gaudir aquella jornada, la sensibilitat de la nostra pell en aquells instants, les paranoies que hagin sortit a passejar i fer-nos companyia aquell dia en concret...

Que la persona es pot sentir ferida resulta evident: qui no s'ha fet mal, qui no ha sagnat? Som una barreja de pell, carn, sang, ossos, sentiments, emocions, sensacions, pensaments... cadascun dels nostres ingredients pot ser danyat, pot resultar fràgil en una circumstància concreta i patir.

Evidentment, aquesta situació resulta totalment subjectiva, ja que allò que a tu et pot destrossar a mi em pot deixar indiferent i a l'inrevés... però fins i tot, el que et fa mal avui, allò que t'entristeix o t'enfonsa en una enorme melancolia, un altre dia et cura, et consola, t'alegra, t'ofereix una raó per continuar endavant!

Em sembla, doncs, que més que deixar de pensar que som únics ( ho som, ho som! ) el que em de fer és regalar-nos temps... Temps per a què cicatritzi la ferida, per oblidar-nos de l'ofensa, perquè aquell acte o aquella paraula pugui ser contemplat des d'una altra perspectiva, per a què ens canviï l'humor, per descobrir nous referents, ... per ser, simplement, nosaltres mateixos una mica més tard de la nostra vida, vivint un altre moment.

I per a tu, Arbequina, una abraçada de les que no ofenen ( en això confio! ),
Unaquimera

Exacte, a tots ens toca la pell fina, si ens insulten. I el mes greu, es que els nostres pares no ens ensenyen a resistir insults. Perqué? de vegades la nostra autoestima es tan felble, que una sola paraula ens pot encendre o enfonsar...