Deixa'm estar sola

a l'absència temporal d'una persona estimada... però necessitem omplir aquest buit amb altres persones i coses i afectes... No estem acostumats a estar sols, la nostra feblesa s'ageganta... però un cert temps va bé per reflexionar i enganyar-nos que sense ella poder eixir i caminar...
Una abraçada

l'anterior comentari
l'acabo d'editar
un poc retocat

és per tu
perquè algú et besi les orelles

bon estiu

Puc estar amb tu
com tu estàs amb tu.

Et puc escoltar
com tu m'escoltes,

més el teu cor,
el teu cos
i la teva ànima

que no pas
les teves paraules

no et quedis sola!

L'absencia es una companya gelosa, molt i molt gelosa, i no et deixara marxar quan tu ja tinguis prou...

Sort,
Pell

l'amor ens fa forts
i res ens pot parar

bon estiu

Menys mal que només es un relat eh !!
Però per si cas

Les teves pors, anhels i enyors, son les meves pors anhels i enyors
La teva lluita es la nostra lluita, i com tal lluitarem i lluitem per aconseguir-ho.

I com relat ja et vaig dir que crec que es dels millors que has fet, el trosset :
"posant-l'hi si s'escau
un final inventat"
espectacular.

Bon dia nina d'ulls verds i mirada encisadora

L'angelet volador

tst Txell

M'ha agradat.

Fas be de voler estar sola. És una manera de pair i és un fet natural.

Ara et convé aixecar el cap i tornar a caminar. La vida continúa, després d'un pas se'n dona un altre, i un altre i al revolt més inesperat pot començar una altra història.

La vida és una successió de coses que passen i que son més o menys ben païdes i el balanç final és el que compta, i jo espero que el teu sigui bo.

M'agradarà tornar-tea llegir.

SANTANDREU3

M'ha agradat.

Fas be de voler estar sola. És una manera de pair i és un fet natural.

Ara et convé aixecar el cap i tornar a caminar. La vida continúa, després d'un pas se'n dona un altre, i un altre i al revolt més inesperat pot començar una altra història.

La vida és una successió de coses que passen i que son més o menys ben païdes i el balanç final és el que compta, i jo espero que el teu sigui bo.

M'agradarà tornar-tea llegir.

SANTANDREU3

estem sols i segurament aquesta és la nostra condició veritable, la de la solitud innegociable.

Molt bon poema.

gypsy

T'he de posar un 10! De veritat m'ha emocionat, i m'ha encantat!
Moltíssimes gràcies per aquestes paraules.
Una abraçada molt forta!