Definint l'amor

Un relat de: Ze Pequeño

Ombra fugaç, etern errant
entre els camins recòndits
del meu somniar.

Silenci cru, hora expectant
en què tu travesses
el meu mirar.

Camí de pols, lenta agonia
que ara desperta
el meu crear.

Fum verinós, boira nocturna
que omples d'espines
la meva sang.

Ésser que busco, ésser que espero
llum del meu dia
i del meu anr.

Fals esperit, amic traidor
que omples de vida
la meva mort.

Comentaris

  • Mol bo, noia.[Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Ens has regalat un poema delicios, i tanmateix fas que nosaltres també anem a la reçerca d'aquest amor. Magnific,

  • Conradixtoir i fascinant alhora[Ofensiu]
    estrangera | 25-07-2005 | Valoració: 9

    Com la vida, com la mort, l'amor ens encega de sentiments contradictoris. Ens empeny i ens frena a l'hora.

    "vida dins la teva mort...", que meravellós i corprenedor a la vegada. però és així. Et felicito.
    M'ha agradat molt, Salzburg. Endavant!!

  • Amor i dolor[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 15-07-2005

    és el que m'ha inspirat el teu poema. L'amor, que com un acompanyant errant va visitant la teva vida, arriba i se'n va. T'omple de goig la seva arribada i de dolor la seva marxa. I l'estrofa final, esplèndida.

    M'agrada molt com escrius. Igual que m'ha passat llegint "Pujaré a la nau", he trobat que utilitzes unes paraules molt treballades, molt dolces, i aconsegueixes uns poemes molt brillants. Felicitats.

    Salutacions.

  • quantes cares...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-07-2005 | Valoració: 10

    té l'amor... més que una moneda, més que la lluna, més que les persones... és una supervariable, una camaleònica forma d'estimar, una nit-dia, foc i aigua, incendi-renaixement, un dono-prenc, un avui sí i demà no ho sé... una besada-mossegada...
    però a la vegada... l'amor ÉS! amb les seves mil i una cares... potser per adaptar-se millor a la variació de persones, d'humor...
    una abraçada amiga!!!!
    i gràcies pels teus comentaris tant expressius i animadors!!!

  • Un poema exquisit[Ofensiu]
    brideshead | 01-07-2005

    Amb un títol més que adient, perquè jo em pregunto: es pot definir l'amor? crec que no...

    "...
    Fum verinós, boira nocturna
    que omples d'espines
    la meva sang
    ..."

    M'encanta de manera especial aquesta estrofa, perquè em transmet, exactament això, que l'amor és una cosa etèria, que fumeja, emboirada, que es pot clavar com una espina al cor,... però quina espina més dolça!

    Preciós Salzburg, un poema molt ben treballat, amb un vocabulari molt ben triat que aconsegueix un resultat magnífic.

    Un petonet, fins la propera!

  • Quin dolor, l'amor[Ofensiu]
    Gica Casamare | 27-06-2005

    Quin dolor l'amor, si que ets fatalista, Salzburg. T'entenc.
    És curiós que la possió més intensa és la que més ens pot buidar.
    En quan al sentit autobiogràfic els meus relats ho deixo per la teva imaginació.
    Per cert, si jo fos un llibre seria "La insostenible lleugeresa del ser" de Milan Kundera.
    Una abraçada, mitjó!
    (tens unes expressions molt intenses)

  • Un intent agosarat i reeixit.[Ofensiu]
    brumari | 21-06-2005

    Definir l'amor. Quasi res!
    Però noia, te'n surts amb uns versos maquíssims.
    L'última estrofa, per si sola, ja és una definició:

    "Fals esperit, amic traïdor
    que omples de vida
    la meva mort"

    Que no ens falti mai aquest amic traïdor.
    Petons

  • Una definició ...[Ofensiu]
    OhCapità | 15-06-2005

    caram, Salzburg, estàs destapant les millors essències a mida que publiques, mmm, ... hi reflexionaré sobre aquesta definició, mmm, i llavors te'l comento amb ...
    No cal dir que me l'envio als preferits.

    Un petó depilat!
    OhCapità.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

130899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com