De vegades la pau

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

De vegades la pau,
No és més que por,
Por de tu, por de mi,
Por dels homes.
De vegades la pau,
No és més que por.

De vegades la pau,
Fa gust de mort,
Dels morts per sempre,
Dels morts per el silenci.
De vegades la pau,
Fa gust de mort.

De vegades la pau,
Tanca les boques,
I lliga les mans,
I només ens deixa les cames per fugir,
De vegades la pau,
Ens treu la llibertat.

De vegades la pau,
És el silenci,
El silenci meu,
El silenci teu,
El silenci dels altres.
De vegades la pau,
És un silenci f´ragil com el vidre.

De vegades la pau,
És enrebesat com un laberint,
Tan difícil,
Que a vegades,
ens fa perdre el nord.
De vagades la pau,
És com un laberint.

De vegades la pau,
És com un buit,
Que ens xucla,
Y ens treu la voluntat,
De vegades la pau,
Ens treu la voluntat.

De vegades la pau,
Potser moltes coses,
Unes dolentes,
Altres bones.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer