De vacances

Tot matisant, avui parlarem de....

ja ho posaré després. Quan tingui el text acabat i sàpiga, de debó, de què podriem parlar. La calor? No, en fa massa i es fa pesada. El temps? Uff, mentre he dit això, el temps que estava vivint ha mort, i ha començat un de nou, i un altre, i un altre,.... el silenci? Bé, si parlem del silenci, el trencarem, i ja no hi haurà silenci de què parlar. No senyor. I si parlem de.... de l'estiu? Dels viatges? De la platja? De les festes?

Què hi ha millor que l'estiu? Doncs moltes coses... Moltes!! Perquè si analitzem fredament un dia de vacances........

....... Prepara les maletes, posa dins tota aquella roba que t'emportes "per si un cas la necessito" però que no et poses mai. Prepara el "necesser". Sabons, perfums, cremes,... home, que és estiu i ens hem de cuidar. Sí, molt bé, però què passa quan un tub d'aquella crema tan bona es destapa dins de la maleta? I quan obres la maleta i te la trobes allà, repartida entre les peces de roba que duies (que sort que no et posaràs), mirant-te i dient "hola, soc la crema i he sortit a fer turisme per la teva roba".

En fi, que fas la maleta, et baralles amb ella per tancar-la i cap al cotxe. Imaginem que anem de vacances amb cotxe. Molt bé. Has agafat uns quants CD's pel viatge. Et felicites per la decisió, ets conscient que a la ràdio tot seran Boooooombas, Baila el son del Caribe, i d'altres espècies que, per sort només floreixen a l'estiu i, per desgràcia, floreixen a l'estiu. La discrepància despertada per diferents gustos musicals fa que finalment, la ràdio quedi apagada i només s'escolti el motor vell del cotxe sense aire condicionat. La caravana és lleugera. Per fer un viatge de tres horetes hi esteu cinc i mitja. No està malament.

El camí és agradable: vas amb un grup d'amics molt ben avingut. Us coneixeu de fa anys i no és la primera vegada que marxeu junts de vacances. A una li agrada passar el dia sencer a la platja, torrant-se sota el Sol. L'altre vol fer un viatge cultural, i visitar llocs interessants, perquè la platja l'agobia, l'altre vol sortir de nit, anar a dormir de bon matí, i llevar-se a mitja tarda per anar a fer la cerveseta tot just abans d'anar a sopar i finalment tu, que et vols relaxar, gaudint del temps el màxim possible anant a la platja, visitant llocs interessants i sortint a sopar amb la fresca del vespre.

L'hotel és bonic. Les vistes des de l'habitació són excel·lents: mai no havies vist una pared gris tan ben feta com aquesta de l'edifici que tens al davant. I el llit fa un soroll que, t'intentes convèncer, t'ajudarà a dormir a les nits. Esperançat, vas cap el bany, i trobes que hi ha una dutxa de mig metre quadrat, i el sabó ha decidit fugar-se abans que arribessiu. A la recepció et diuen que l'esmorzar és servit al voltant de les vuit i fins les nou. Ara ets conscient que, si vols aprofitar l'oferta "dormir i desayuno" que vas reservar, et tocarà matinar. I tot plegat per prendre un cafè aigualit que surt d'un termo d'un color gris sospitós, i una torrada amb mantega fosa i melmelada de pruna. La que més t'agrada...



L'experiència a la platja, després d'haver discutit amb els amics per planejar el dia, és alenadora. Aconsegueixes fer-te pas entre tovalloles i parasols. Intentes buscar un lloc lluny de criatures amb pilotes (els nens són un encant... quan estan dormint), lluny de famílies amb cadires i sogres, lluny de grupets amb casettes del "tot a cent" i música de gasolinera. L'aigua és plena d'algues que se t'enreden per les cames i fan una sensació un tant aguniosa. A més, la terra que va i bé entre les ones no permet veure el fons, i ves a saber on carai estàs posant els peus.....

Després del bany, una estona de Sol on no falta el graciós/-a que se t'acosta i et llença sorra al damunt mentre riu i riu. "Saps on et pots fotre la sorra, maco/-a?" i l'altre, que decideix espolsar la seva tovallola perquè té una mica de sorra. Evidentmen, el vent sempre farà que caigui sobre teu. Prou!!! T'allunyes cap a l'aigua, per netajr-te les mans i les cames i treure aquells sorra perversa que té debilitat per posar-se dins del banyador.

Bé, dinarem. Heu decidit portar entrepans. Per planificar bé els recursos. Heu comprat pa, embotit i apa, ja teniu dinar. Quina gana!! L'entrepà està calent, i l'ampolla d'aigua sembla que vull. Intentes fer una mossegada al pa, però entre les dents notes petits i intrusos granets de sorra que donen al dinar un to exòtic i gens agradable. Finalment, decideixes anar al bar que hi ha aprop, després de pensar-ho molt, i comprar un gelat que t'alegri l'estona. La sorra crema, hi ha molta cua, i et cobren 2,50 euros per un quadrat de gel de color taronja.

Passada l'estona i després de sotmetre la decissió a votació, decidiu tornar a l'hotel relaxar-vos una mica, i sortir a fer un volt i a sopar. Molt bé. Et mires al mirall amb un bri de depresió al fons dels ulls. Les galtes vermelles i roents contrasten amb un coll blanc, però fan conjunt amb les espatlles que encara treuen fum. Les cames estan vermelles per davant i blanques per darrera. I per acabar-ho d'arreglar, l'aigua surt massa calenta. Aquesta combinació de sol i aigua calenta sobre la teva pell fa que la dutxa es converteixi en un malson.

Finalment aconsegueixes vestir-te, intentant que les costures de la samarreta no travessin la pell, tal com amenacen, i estàs a punt per anar a fer una cerveseta abans de sopar. Això està millor. Una terrasseta al port, amb vistes al mar. Et sents net i refrescat, malgrat l'elevada temperatura de parts de la teva pell. Gaudeixes dels glops de cervesa fresca que reaniment el teu cos i el teu ànim, i ja veus les coses d'un altre color. Ha esta un mal dia. Res més. Us animeu i decidiu sopar a la terrasseta on sou, veient els vaixells anar i venir, i gaudint d'una posta de Sol digna del cinema.

El sopar, bé, això ja és qüestió de gustos. L'enciam de l'amanida més que verd és marronós, amb un tall de ceba d'aquella "dimonis! Com pica!!" i tomàquets massa vermells i tous per ser d'amanida. Els musclos tenen aquells pèls característics de quan s'enganxen a la roca. L'arroç sembla una pasta groguenca enganxada a unes gambes impelables i a alguna cosa blanquinosa que s'ha disfressat de calamar. Això sí, el gelat de xocolata que prens de postre és únic i inigualable. Era envasat, és clar. Tot regat amb un vinet rosat i fresc sorgit d'una garrafa que dormia plàcidament al fons del magatzem. I tot plegat, pel mòdic preu de 42 euros per persona. En sortir, les butxaques clamen clemència.

Lentament us dirigiu cap a l'hotel, fent una passejada agradable sota la fresca de l'estiu. I a dormir en un tou(?) matalàs i un ventilador conectat. I ànims, que demà anirem a la platja!!!


Què bonic és marxar de vacances!!!