De tant en tant

Un relat de: Tocatardà
De tant en tant

Al capvespre de la vida
dues ànimes lliures,
amants de solituds,
s’han mirat als ulls,
s’han donat les mans
i han fet que sí amb el cap.

—Vindré un dia, si vols,
I et donaré el cos
perquè et faci feliç.

—Tindràs el meu a punt,
aquell dia, aquella nit.
I tot ell serà per a tu.

I així va ser de senzill.
No ho han dit a ningú
i han decidit tornar-hi
just quan els ve de gust.

Al capvespre de la vida,
dues ànimes lliures,
amants de solituds,
es donen l’un a l’altre
quan els ho dicta el cor.

No coneix pas ningú
d’on els neix tanta saó
de vida i joventut.

Comentaris

  • plaeros[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 27-04-2025 | Valoració: 10

    que bonic.
    aquest cos que curulla amor,ànima,pulcritud divínica d'Ascensio.

  • En la vida i en la joventut. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-04-2025 | Valoració: 10

    Una poesia molt bonica que ressalta entre dues ànimes que s'amen lliures. L'amor lliure que senten en el cor! Preciós, Tocatardà.
    Enhorabona.
    Una abraçada...
    Perla de vellut.

  • vida i joventut[Ofensiu]
    Atlantis | 26-04-2025

    Bonic i tendre. No hi ha edat per l'erotisme ni per l'amor.

  • No hi ha[Ofensiu]
    Prou bé | 26-04-2025

    No hi ha edat per a l'amor. Benvingut sigui si el saps rebre amb l'ànima lliure.
    Bonic poema pel que diu i com ho diu.
    Amb total cordialitat