Deixa...

Deixa...
Quan arribi, al vespre, l’hora del repòs...
Agafa’m les mans i besa-les. Serà el senyal més clar.
Aleshores...
Deixa que t’ajudi a prendre el son.
Deixa que et despulli, ara que ve el bon temps.
Deixa que estovi cada múscul amb les mans.
Deixa de pensar, de cavil·lar, d’estar en tensió.
Deixa que repassi la geografia del teu cos.
Deixa que el pensament es concentri en els meus dits.
Deixa’t anar, abandona’t, rep, sent, acluca els ulls.
Deixa’m.
Deixa’t.
Deixa finalment que et vesteixi dolçament.
I dorm.