Irracionals

La sinuositat de les cuixes.
La tebior del ventre.
L’esquena per on llisco, sensual,
del coll fins a les natges.
Els llavis que frego amb els dits
i la boca que els xucla.
La llengua que s’adossa a la meva,
humida, llefiscosa, ardent.
La mà que juga amb la mà,
la convida i l’acompanya.
Els llavis íntims que frego amb el penis
i la campaneta que s’hi revifa
amatent, desitjosa, excitant.
La llarga estada al teu cau
amb vaivens rítmics, persistents,
musicals,
in crescendo
fins als esclats unísons
de tu i de jo...

Tot això i més
ho tastem tu i jo amb el cos.
L’esperit no hi és, s’ha fos.
Al capdavall del dia
atiem tots els sentits,
lliures de pensaments, ignorants.
Som sensuals, sensitius,
veneris, tàctils, penetrants.

Tot és gust, fregadissa i olor.
Tebior, èxtasi, passió...

Després, exhausts, sadolls,
dolçament nuats,
encetem
el plàcid son
dins el no-res
de la nit.