DE RES?

El despertador va sonar. "El paro o no?". El segon despertador va esclatar. "Quin dels dos paro primer?". El cap se m'esvalotava. Se'm moria, se'm moria.
Vaig obrir l'aigua de la dutxa. Al girar-me per agafar el sabó en vaig trobar dos. "Quin és el millor?".
I davant l'armari: "I ara què?"
I en el cotxe: "Surto ja?"
Les petites decisions, et canvien el món.
Ostia doncs! "I a qui votaré?", "I què escriuré?", "I per quin carrer aniré?", "I on aniré?", "I per què hi aniré?", "I per què tot?", "I per què res?", "I ara què?", "O ara res?", "I què és el res?", "I el què?". De res.
No sé ja qui soc. Si soc o si no soc. No sé que vull i què no vull. No sé res. O... ho sé tot? Si ho sé tot, no sé res; o sigui el tot és res. De res? De res. I si no sé res? De res? Si no sé res no podria dir que no sé res. Per tant, ho sé tot i el tot és res. Llavors jo soc res. I el res? I la mort? El res i la mort... Vols dir? L'altre dia els vaig veure sortir del llit... Qui sap. Ningú sap! Ningú és... perquè el tot i el res... Però... no era el res... i la mort?
I la mort amb la vida! aaa.. No he entès res. De res.
A la merda!