DE PÀTRIES I BANDERES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Que no em vinguin amb pàtries.
Que no em posin sota de cap bandera.

No tinc més pàtria que el sòl que trepitjo,
ni més bandera que la roba que em cobreix.

Que mai cap pàtria m’ha donat per l’ànima nodriment,
ni cap bandera aixopluc del vent.

Tan sols la gent senzilla amb el seu esforç,
amb senzilla humilitat regala refugi i aliment.

Darrera la bandera s’oculten tirans
Que ignoren el dolor dels qui anomenen germans.

I agotnades en la paraula pàtria
romanen salvatges ànsies de poder.

Que mai em demanin d’empunyar un fusell
si no és per protegir allò que és meu:

Dignitat, fills, i el pa per ells.
La paraula lliure, el lliure sentir.

I si de sentir es tracta... deixeu-m’ho dir:

Vull tocar la terra que em nodreix,
veure el drap immens de la nit amb estels,
sentir la música dels sons de la natura,
Olorar la fragància de l’herba mullada,
tastar la salada suor de la teva pell.

Comentaris

  • Fe d'errades[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 28-11-2012

    El quart vers hauria de ser de la següent manera:

    Tan sols la gent senzilla amb el seu esforç,
    amb sincera humilitat regala refugi i aliment.

  • Potser no és el què es porta ara...[Ofensiu]
    Atlantis | 17-10-2012

    però m'ha agradat aquest cant a no deixar-se enllurnar per falsos miratges. Tot entenent que s'ha de respectar els drets de cadas cú, de cada persona de cada entorn.

    Et seguiré llegint. Gràcies per deixar-me un comentari en el meu poema

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com