De nit

Un relat de: amelie

Amb les ungles despintades t'escric esgarrapant secrets i llençols que aguanten encara les meves entranyes, no sé com, els cabells estripats trenquen les parets blanques desfilant-les amb rabia silenciosa.
Els meus ulls es revelen per fi contra el teu oblit i esclaten esquitxant tots els miralls que em reflexen.
Per fi t'enyoro a la nit, perquè en el fons em saps dir t'estimo i et vull creure.
I ara ve quan el meu cor torna a bullir fent regalimar gotes de suor cansades de mentir...

i amb tendresa màxima em dius: -dorm tranquil·la...

i et faig cas.

Comentaris

  • Carles...[Ofensiu]

    Tranquil, que tens raó quan em portes la contraria. Tingues en compte que sóc de números i a voltes em costa una mica captar els recursos literaris...
    Coincidexo quan dius que els recursos literaris l'enriqueixen...

    Salut!

    L'escriptor mediocre

  • L'escriptor mediocre | 05-09-2007 | Valoració: 10

    Tanta metàfora (bé, de fet, recursos literaris en general, però sempre els dic metàfora) junta fa que sigui una mica difícil de captar... però alhora el fan profund i preciós. És com una pluja fina en la que la bellesa va caient poc a poc fins que, sense adonar-te, al punt final estàs xop.
    No canviaria la bellesa que emana per més senzillesa per comprendre'l.

    Simplement, m'encanta.

    I, aquest relat sí que és optimista (crec).

    Salut!
    L'escriptor mediocre (estic pensant de canviar-me el pseudònim per un de més seriós, què n'opines?)

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63