Cercador
De la nit
Un relat de: bufanúvols- Compartir:
Acull la lluna un silenci antic,
una vida muda que envelleix
i que és de la mida d'un no-res.
Havíem estat els més forts
quan començàvem a perdre.
Ara ens queda el fosc horitzó
i la boira per ensenya.
El temps, el gran privilegi,
és el nostre darrer esguard.
No compten els anys per nosaltres:
les nits sumen i en elles ens refugiem
i ens sentim sols i perduts
i més porucs i enamorats, encara.
Comentaris
-
Una contemplació, [Ofensiu]RATUIX | 30-11-2007
una valoració, un resum que no és amarg del tot però sí es cru i descarnat.
L'horitzó pot ser fosc i la boira pot ser ensenya i malglrat tot l'amor és... junt amb la por que ens fan sentir vius.
-
molt maco[Ofensiu]pitusa63_61 | 30-10-2007 | Valoració: 10
Molt bonic................ crec que despres de la seva lectura poques coses queden per dir. Endevant, continua aixi. Un peto
-
Privilegi del temps[Ofensiu]franz appa | 26-10-2007
Queda temps, i no tot serà boira. Sí que perdem, diuen que ja comencem a morir en néixer -exagerats, alguns-.
Ara, el poema té una bellesa amarga que cala com aquesta boira fosca...
Salut,
franz
-
mots...[Ofensiu]ESPIRAL | 21-10-2007 | Valoració: 10
de caire intimista, que inviten al recolliment i a la tendresa. Molt acollidores les teves paraules.
1abraçada. ESPIRAL
l´Autor
133 Relats
205 Comentaris
108419 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81