De la implantació de la serenitat

Un relat de: GeorgeSmith

Van anunciar que l'1 de gener s'implantaria la serenitat, que érem una regió pilot, que seríem pioners del que aviat s'estendria per tot el món. A alguns, pocs, l'anunci els va agradar, els va complaure, sobretot, que fóssim l'avançada de la humanitat en un fet tan cabdal. La majoria, però, no ens ho vam prendre gaire bé. Vam trobar-hi multitud d'inconvenients i reserves: que ningú ens havia demanat opinió, que era prematur, que millor que ho experimentessin altres primer, que no se'n sabien ni els efectes secundaris ni les contraindicacions, que anava contra la nostra llibertat, que no ens donava la gana, que...
A l'estat d'opinió en contra contribuïa la indefinició i el secretisme que envoltaven la iniciativa i la seva implementació. Tot eren especulacions: caldria fer un curset? Prendre una medicació? Practicar sofisticades tècniques orientals? Hi hauria un certificat o carnet per demostrar que es complia el requisit? S'hauria de renovar cada pocs anys com una ITV qualsevol?
Manifestos, debats, enquestes, manifestacions i aldarulls es van succeir les setmanes prèvies a l'1 de gener. Tot, però, endebades; s'anunciava que els preparatius tiraven endavant, per una vegada la maquinària administrativa funcionava amb diligència i sense retards ni entrebancs. El mecanisme seguia sent secret, encara que als cims d'algunes muntanyes i als terrats dels edificis més alts de les nostres ciutats s'estaven aparellant unes antenes semblants a les de telefonia mòbil. Alguns van denunciar que eren les encarregades de difondre la serenitat, un portaveu de l'administració assegurà, en canvi, que no hi tenien res a veure.
Els dies abans del termini s'acabaren les mobilitzacions i les queixes, com si tothom ho donés per inevitable. La gent, però, els individus un a un, patien i manifestaven una gama variada de sentiments i emocions, des de por fins a expectació, des d'aprensió fins a desànim, des de excitació fins a ràbia; ningú, en tot cas, restava tranquil i indiferent.
Arribà l'1 de gener, el programa va funcionar -fos com fos el mecanisme que encara avui el desconeixem- i la serenitat ho envaí tot.
I ja està, des de llavors que res no ens preocupa ni ens inquieta, ni tampoc hi ha, després d'aquesta de la implantació de la serenitat, més històries per explicar.

George

Comentaris

  • Amic George...[Ofensiu]
    Vladimir | 16-11-2010

    ...aquest conte és una meravella, una delícia! El to és molt proper a Kafka, i com que sóc admirador del txec, m'ha captivat de seguida. La tesi que sembla desprendre el desenllaç sembla propera al meu "Curs de literatura inofensiva": si tot és pau i serenitat, si tot és inofensiu... ja no pot haver-hi ficció, perquè un conte sense un conflicte, sense un nus, no pot existir.
    Un dels millors relats que he llegit per aquí darrerament. Felicitats!
    Vladimir

  • La falta fa la vida[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-09-2010 | Valoració: 10

    Efectivament, Georgesmith, la falta, la necessitat de fer quelcom, de sentir i de que ens faça falta fer qualsevol cosa o estar en desacord amb quelcom és el que fa que ens moguem, és el que fa que l'home continue caminant i fent coses i més coses, reparant tot allò vell o passat de moda, queixant-se de les coses que estan mal fetes o ens avorreixen ja, i tantes i tantes altres coses, està perfecte, amb la serenitat i la tranquil·litat deixaríem d'escriure i d'historiar i de fer la Història.
    Seria la mort.

    Una salutació ben cordial de Vicent.

  • Creativitat envejable[Ofensiu]
    angie | 08-09-2010

    Pel relat i per la quantitat d'idees que es poden desprendre d'aquest final. Molt bon text, concís i alhora amb tot allò que demanes d'una història : que et deixi amb ganes de més i que tingui quelcom de creïble, de possible, si més no en un futur imaginable.
    La màgia d'escriure t'ha envaït a l'hora d'escollir el tema.
    La serenitat vista des d'un punt irònic, sí, potser així és millor, que sinó sembla avorridota (com diria en Molina).

    angie

  • Sobre ARC i el Concurs ARC de Contes Infantils 2010[Ofensiu]



    Hola,

    Primer de tot disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins el teu espai de Comentaris a RC. El motiu d'aquest post és presentar-te l'Associació de Relataires en Català (ARC). Per això et convidem a visitar la nostra web (enllaç directe) i a que ens enviïs un correu electrònic si tens alguna consulta a fer (associacio.relataires@gmail.com).

    Per altra banda, també voldríem informar-te sobre el Concurs ARC de Contes Infantils 2010 (enllaç directe) i animar-te a fer-te soci i participar-hi.

    Gràcies,

    ARC


  • Amb la bogeria actual[Ofensiu]
    gypsy | 23-04-2010

    ja aniria bé quelcom que ens envaís de serenitat, ni que fos per un temps limitat, el just per no avorrir-nos. Potser el que sembla ficció, un dia s'acaba convertint en realitat.
    Gràcies pel comment!

    Un plaer descobrir-te.


  • Hola escuraxemeneies...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 19-04-2010

    Ara ja he comprovat que a més de participar en el foro escrius relats. Aquest en concret m'ha semblat original una bona temàtica... la solució màgica que a tots ens agradaria, però, si volem serenitat, ens ho hem de treballar.

    La Fada.

  • Prenem-nos-ho amb calma[Ofensiu]
    Joan Delgado | 19-04-2010 | Valoració: 9

    Tot plegat inquietant, amic meu.
    Bona feina.
    Una salutació.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GeorgeSmith

5 Relats

8 Comentaris

3593 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Sóc un escura-xemeneies mediocre, gris i anònim.