De la botiga estant...

Estic aquí, asseguda,
venent somnis,
i algun souvenir,
i intento regalar
il·lusions, una mica de pau,
i algun somriure,
i tinc ganes d'escriure
algun poema que parli
per si mateix, del res,
allò que ho abarca tot,
la lluna, o l'etern amor
a l'etern amant, l'eterna llibertat,
i tu apareixes, constant,
al meu cap.

París, amb tu, passejant,
pels carrers dels somnis,
agafant-te la mà.

La lluna, blanca,
i en la distància
els teus tímids ulls
contemplant-la
al mateix temps,
per fer més forta
la línea que ens uneix.

Els llibres, i tu
comprant-los,
i jo, llegint-los.


Els missatges,
amb versos,
o espurnes de tu,
i el teu nom,
al capçal de la patalla.

Ets la inspiració
que ha fet volar
el que quedava d'idees
per la finestra del meu pensament,
l'has obert de bat a bat,
deixant-hi entrar
una mica de tu,
i la fera del jo,
més íntima i vergonyosa,
ha trobat
l'absoluta llibertat.