De carn, de vímet, de fusta

Un relat de: prudenci

De carn era aquella caixa d´on vais sortir fa tants anys,
Era el ventre de ma mare fet d´amor i fet de sang.
La sang que ara encara corre per mes venes de servent
La sang i la carn que un dia Tu vas donar per la gent.

De vímet era la caixa on guardava els meus records,
De vímet, seca i trenada igual que els cabells d´un mort.
El dia que vaig obrir-la d´allí dins sortí de tot,
Enyors, dolor i esperança, molta poesia i amor

De fusta serà la caixa on guardaràn el meu còs.
De fusta seca i tallada com els records del meu cor.
Un dia voldria obrir-la i surtir-ne sencer i nu
A l´igual que el primer dia, i en la Glòria arribar a Tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: