Damunt l'asfalt

Penses en la ciutat
que et trenca,
i jo t'escric sobre
fulls reciclats.

Em robes la nit
més esbojarrada
per convertir-la en un llit
sense fronteres,
però només ens abracem.

Tinc febre
i no et crido,
passegem plegats
i la ressaca ens parla
pels descosits.

Enmig del parc.
Dos punts en l'infinit
passejant un gos.

M'abraces, m'olores, em fas un petò
i em deixes anar. Sola.
Altre cop sola damunt l'asfalt
buscant la màgia de carretera.