Curs filosòfic per correu: Primera entrega

Un relat de: pseudo

En moltes ocasions, tots ens hem preguntat quin sentit té la vida, o si té sentit.

Està clar que si no té sentit és absurd pensar quin sentit té. El primer que cal saber és realment que entenem per vida. I si la pregunta que ens fem és realment la adequada, i el que realment et preocupa no és si té sentit la manera que "administres" el teu temps de vida.

Dic "administres" perquè podria ser que realment tu no administressis el teu temps, si no que ja estigués determinat. Això tindrà a veure amb les teves creences sobre el destí, i sobre Déu.

Aquest manuscrit, del neòfit en física "Pseudocodi", intenta lligar aquestes qüestions i d'altres d'alguna manera raonable.


1-El Temps

No seria sincer, si digués que el dilema sobre el valor del temps, sempre m'havia portat confusió. Va ser en una incerta tardor, quan els meus ulls mostraren interès per aquelles fulles que ja queien, quan em vaig formular la pregunta i vaig caure en el pou de la incertesa.

En la societat capitalista en la que vivim on el sector dels serveis cada cop està més desenvolupat, la majoria de ciutadans que intenten viure de manera legal, treballen unes certes hores, i cobren per aquest temps que han cedit.
En el fons, no importa concretament el que hagis rendit en aquestes hores, si no la teva despesa de temps.

El que no em lliga és el perquè el temps d'algunes persones és més car que el d'altres. Aquella persona és més important? Si no m'enganyen els meus borrosos records sobre els ecosistemes que vaig rebre a primària, tota la comunitat és important, uns no poden viure sense els altres.

Per si el tema en si no fos ja prou enrevessat, un senyor molt lúcid, va descobrir que el temps no és una cosa constant, si no que és relativa. Per tant entenc que el preu del temps pugui ser relatiu, però si per a tots aquells que toquem de peus a terra, el temps passa de la mateixa manera, perquè no tots tenim el mateix sou?

Poder el "valor" del temps hauria de dependre de la quantitat de temps que li queda a aquella persona en concret.

Algunes preguntes, semblen interessants: Quan algú ens fa esperar, en el fons ens està robant? Com pot ser que algú que té un temps tant valuós malgasti hores i hores davant del televisor?

(continuarà)

Comentaris

  • Que burro, ho he llegit al revés![Ofensiu]
    Arbequina | 19-07-2006

    Tan se val! Molt interessant aquesta trilogia. Sols que... no sé, en aquest cas toques l'economia... (i jo en sóc estudiant). En fi, la gent no cobra per temps (ni per treball, ni per terra, etc) que són les diverses teories de valor de les coses. La del temps, si no recordo malament, él la comunista... o ara em lio? Crec que no. En fi, és, de totes maneres, una mala teoria. La millor, més simple, més satisfactòria i coneguda és.... a veures si ho adivinem?..... la archiconeguda..... si, si,....... calent......, fàcil, no?. En fi, ja veus que se me'n va l'olla. Em referia a la de l'oferta i la demanda. Els escombriaires cobren poc perqué hi ha una oferta d'escombriaires brutal (tothom pot escombrar), i els enginyers nuclears cobren molt... per lo mateix, a l'inrevés. És més complex, però, més o menys, fa. L'econometria, per altra banda, corrobora que a més estudis (especialització: allò que un pot fer i la resta no), més sou. Ara bé, no entro en la justícia de tot plegat.
    Per altra banda, trobo interessant la manera que tens de superposar temes, ho trobo d'allò més interessant. I sobre el temps... m'has induït a que rebusqui i publiqui la meva idea al respecte. Ho faré aquesta nit, així que la setmana vinent ja hi serà. T'ho dic per si t'interessa. (Potser s'anomenarà cinc pensaments escrits 4) .

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • ostres![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 20-12-2005 | Valoració: 10

    que bo!! si senyor!
    Permetem que em prengui un temps (que ara no tinc) en llegir sencer aquest curs filosòfic per correspondència i ja et diré qué tal... però que sàpigues que de moment m'agrada!
    Ets informàtic??? ho he llegit per aquí, i si ho ets (jo també ho seré) et diré que la primera vegada que vaig veure la teva foto em va sonar la teva cara, però com que no estava segura no vaig dir res. Pot ser que estiguis o estiguessis estudiant a la UPC de Barcelona??

  • Ben trobat[Ofensiu]
    iong txon | 22-10-2005

    Penso que hi ha moltes coses que només es poden entendre tenint en compte:

    * L'existència d'una dimensió espiritual en el cosmos
    * Estretament lligada a aquesta dimensió, la "bona o mala fortuna" personal que cadascú tenim
    * La llògica de l'amor, que està per damunt de la llògica de la predestinació o del "karma"
    * La qualitat transcendent de l'home, que deixa una part important de les nostres vides cobertes per la boirina del misteri. Aquí l'esperança i la fe ens permeten intuïr el sentit de la nostra existència.

    M'agrada l'estructura i el to humorístic que li ha donat a aquest relat. M'ha fet venir ganes de llegir les continuacions: ara m'hi poso. També trobo encertat això de dividir un assaig, que seria llarguet, en un parell o tres de relats més curts. Si mai em surt un relat una mica extens ho tindré en compte.
    …ah! PER MOLTS ANYS, i que tingui un molt bon dia d'aniversari!!!

  • En relació a [Ofensiu]
    Màndalf | 22-10-2005 | Valoració: 10

    les teves reflexions sobre el temps, t'has deixa't un factor rellevant a l'hora de relacionar el seu dispendi amb els sous de la gent: l'eficiència o la rendibilitat, digues-li com vulguis.
    Tu dius (sou = temps). Nooooor. És (sou = temps * e) essent "e" el factor rendibilitat. No tothom aprofita el temps de la mateixa manera, com tu molt bé dius. Els que l'aprofiten millr per l'empresa, cobren més (?).
    És clar que això és la teoria pelada. Ara a l'equació li hauríem d'incorporar el factor influències, els factor proximitat, el factor trepa, el factor llepaculs i tota una sèrie de factors que en aquests moments se m'escapen però que m'estan posant a cent,... la mare que els va parir!!

    Salut, xaval

  • M'ha cridat molt l'atenció el títol que has posat...[Ofensiu]
    Leela | 17-10-2005

    M'ha agradat molt llegir les tres entregues que has escrit. I m'agradaria dir-te la meva opinió (no tens perquè fer-ne el més mínim cas).
    Anem a pams:
    - no estic d'acord amb que si la vida no té sentit sigui absurd pensar en quin sentit té. Estic totalment d'acord amb tu que el primer que cal fer és saber què entenem per vida, i també afegiria que cal saber què entenem per sentit (en el cas de la filosofia el terme 'sentit' s'usa en uns determinats casos molt concrets relacionats amb la significació, amb la referència dels termes i. e. Frege, Kripke, etc)
    - m'ha encantat (i m'ha deixat estorada!)com tractes el tema del temps: usant termes com 'administrar', 'despesa', 'treball' i com ho lliguem amb els teus coneixements d'ecologia., i la relativitat, i com a partir de tot això fas un argument sobre el preu relatiu del temps.... hehehehe...
    Et recomano que llegeixis a Bricmont i Sokal: Imposturas intelectuales... vaig a per la segona entrega!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

48 Relats

256 Comentaris

81263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com