Crònica d'un amor de novel·la (primer mini-capítol)

-Crónicas... de Ray Bradbury...
va fer una pausa l'Eduard i va continuar llegint els lloms dels llibres i resseguint el nom amb el dit índex esquerra.
-Isaac Asimov, guia de... Frank no se que, el quinto día. Àngels i dimonis, de Dan Brown, a si! he vist la peli! -va alçar tan la veu, que la encarregada de la llibreria, va fer una mirada penetrant cap a l'Edu-. Viatge al centre de la Terra, de la Terra a la Lluna, quanta Terra! -exclama l'Edu, aquest cop per dintre.
-Frankenstein, de Mary Shelley. Un món feliç, Aldous Huxley... -Tot bufant, mou el cap de dreta a esquerra i continua mirant els lloms-. mil nou-cents... de Orwell, Geor... -l'Edu va palpar una mà freda, tot subjectant-la, va baixar el seu braç com estirant, i lentament, va alçar la vista per veure la cara.
Començant pel blanc coll, amb una forma molt sinuosa, va observar la barbeta, petita, però molt suau. Els llavis eren d'un roig carmesí que s'obrien lentament, enganxats es separaven per gesticular alguna paraula. El nas era punxegut i no gens gran, amb uns narius molt ben formats. Els ull eren d'un verd llampegant, brillant en la llum tènue de la sala, mirant els meus amb força. Hipnòtics i sensuals, amables i reals. Les selles ben definides que feien que els preciosos ull s'expressessin en la seva màxima explosió de sentits. El front lluent on començava un serrell de color marró i negre escampat amb gràcia, els dos colors molt foscos, fent que el cabell li caigués sinuosament per el cap i s'aturés en l'espatlla amb la brillantor d'un pel no greixos. Continuant la observació, mentre a l'Edu se li obria la boca d'admiració i el tendre cor se li accelerava cada cop més. Una sensació de furor, petita però excitant, se li escampava per totes les extremitats del cos. Tenia uns pits normals ben aixecats i tendres, vestia una samarreta blanca sense estampat. Ella no era pas ample, i tenia poca panxa, la justa. El seu maluc era ample però no desentonava, les seves cames primes, amb uns texans foscos ajustats i uns peus petits però bonics, calçats amb unes sabates com per anar a fer dansa, on s'entreveien una mica els peus , acabat amb un llaç vermell que ressaltava amb la negror de les sabatetes.
-Perdó -va dir la noia-. Mirava algun llibre per llegir, ja que els meus estan empaquetats i he topat amb...
-Edu... hem dic Eduard, et recomano algun llibre? -va fer una mitja rialla, molt sincera.- Un que val molt la pena, si busques de ciència ficció, és l'últim que has palpat, mil nou-cents vuitanta-quatre, de George Orwell. Parla del control de les càmeres i del control polític de la població, més les mentires per controlar-la i... -La noia el va tallar, tot somrient per lo nerviós que s'havia ficat l'Edu.
-Confiaré amb el teu criteri -va fer escapant una rialla d'amistat, amb els ulls brillant-. així que me'l quedo, per cert, em dic Jessica.
-Encantat d'haver-te conegut -va dir cordialment-. Per lo que he entès, no tens cap llibre ha llegir, que els tens empaquetats.
-Sí, m'he mudat a Barcelona per negocis de la meva mare en una multinacional, el pare també ha trobat un lloc aquí, com a encarregat d'un laboratori, al nou parc de recerca biomèdica.
-Ei una cosa, com que ets nova a la ciutat -va dir ràpidament l'Edu-. Et podria fer de guia per tots els racons que un turista no sabria veure -va dir amb el cor a mil pulsacions com a mínim.
-Ei Edu, és molt bona idea! Saps què? Et deixo el mòbil i et faig un truc d'acord!
Va fer un somriure i va marxar a pagar el llibre, va girar per una cantonada de llibres i hem va fer una llarga mirada de dalt a baix, mossegant-se el llavi inferior. L'edu és va quedar tot plantat, tremolant de cames i sense pensar-s'ho dues vegades, va dirigir-se a la secció de llibres de realitat, justament, en l'apartat d'amor.