amunt arribaré

Un relat de: Rogal Mar
amunt arribaré
el llit mi catapulta
les molles del somier
m'impulsen

núvol
atmosfera
espai
univers

no mi cal aire
sóc com peix a l'aigua
mi desplego giravoltant
mitja volta i mitja volta
sense mirar avall

amunt amunt
mart
júpiter que gran
saturn va ballant

urà
neptú
plutó és fred

via làctia
i més enllà

i topo amb el creador
ell
l'u
el senyor de tot
de mi i de tu
i em diu que on vaig
i jo li contesto
volo molt lluny
ell em diu
d'aquí no pots passar

no li faig cas

arribo al no res
buit
fosc
zero

i m'estiro allà una estona
fins que torna a ser ben d'hora
i els llençols ja no tapen res

Comentaris

  • Rogal: arroibar al cel, que bonic![Ofensiu]
    teresa serramia | 01-02-2011

    Jo, segueixo sent esbojarrada...i no queda gens bé. No em sento els anys que tinc. De moment, intento fer com tu: arribar al cel, però, de moment, no quedar-m'hi...je, je,

    Felicitats per compartir aquest impuls de la poesia. Gràcies per comentar-me!!

l´Autor

Foto de perfil de Rogal Mar

Rogal Mar

31 Relats

59 Comentaris

27747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
El meu cor batega, la meva mà tremola. Puc fer una cosa, ESCRIURE.

Dóna'm un teclat
i t'escriuré un relat.
(Rogal Mar)