tendre matí

aroma matinera que desperta aquest matí
olor de pols humida barrejat amb el plugim
el vent repica a la finestra i redoble el seu soroll
la fresca ja s’exhala dins els pulmons mig adormits
la tènue i grisosa llum impacta en uns petits ulls
els peus busquen els replecs de la passada nit incipient
però topen sense voler amb la pell d’un bell desig
ara els braços cerquen la tendresa de bon matí
la troben i l’acorralen a la vora i amb delit
i s’ajunten per formar un únic humà
s’acaricien i es besen es confonen amb esglai
embogeixen i es tranquil•litzen però tornen a començar
s’arrefreden i es calenten en un petit espai
que tots dos comparteixen on tots dos s’han estimat
s’allargassen i s’arronsen es nodreixen de la vida
que tan jove fa tornar que tan adult convertirà
i descansen i acceleren i xiuxiuegen i exclamen
imploren i desitgen que això mai s’acabi
i mica en mica disminueixen el ritme
la passió augmenta amb paraules infinites
i suats s’enganxen els llençols i els coixins i el cobrellit
i amb llargues besades s’entendreixen i s’adormen i somien
que aquest matí no finalitzi que no s’aixequin mai
que esperen l’infinit un buit en aquest espai


per poder estimar-se tan sols aquest matí
aquest tendre matí que l’aroma ha despertat
que ha llevat tots els sentits i que mai no s’ha acabat