Quan la nit et veu la cara

I quan la nit et veu la cara
i els teus dubtes com un oceà
i amagat dins la bombolla del teu llit
fas nadar el pensament
és aquí on descobreixes
un tresor sota el firmament
i dins aquesta hidrosfera
dins d'aquest món fluctuant
floreix el que transportes

una illa sobre el mar

un sol arbre s'hi troba
on hi neixen bells records
amb arrels ben agafades
en sorgeixen noves branques
i d'aquestes
fulles
recordant els sentiments
alliberant les penes a l'aire
perfumant tot l'ambient

mentre animalons esperen per
terra
mar
aire
i saltironejant en els brots verds
fan petites mossegades
roben els teus pensaments
i t'emboiren la vista
del teu somni diferent

i s'escampen els animalons
portadors del teu interior
s'enduen bocins de tu
molt lluny
ben lluny
infinitament lluny
qui sap si els recordaràs
mai més