Crisi: no és Halloween, és Tots Sants

CRISI:NO ÉS HALLOWEEN, ÉS TOTS SANTS

El fet que els catalans patim "una crisi" lògica, normal i cíclica d'un sistema que dóna molt a pocs i poc a molts, resulta ser una evidència inquestionable.
No voldria aquí i ara continuar parlant d'aquests errors que es cometen com a humans.Probablement no acabaria mai, ja que resulta que el sistema financer no deixa de ser un procés erroni.
Escric, doncs, aquestes paraules per a manifestar la meva preocupació( i sobretot la meva indignació) al passejar-me pels carrers de la meva ciutat. Aquí també hi he vist crisi, crisi d'identitat.
Colors negres i taronjes acompanyats de carbasses als aparadors, cartells anunciants festes de Halloween a la nostra ciutat en bars que senzillament no han entès res, infants retallant carbasses i esquelets de cartolina a les nostres escoles. Què carai s'ens hi ha perdut en aquesta festa forània? Olot no és una ciutat de Wyoming-Estats Units!
Arribo a casa i endollo el televisor( cosa poc recomanable arran de les cícliques crisis d'estabilitat emocional) i veig per enèssima vegada el patètic i desafortunat anunci de Halloween a Port Aventura.Ells parlen de "miedo" i jo us dic que els únics que em foten por són ells i la seva desmemòria i patetisme. Un parc temàtic a on hi ha de tot, i a on tard o d'hora hi programaran l'espai "PA AMB TOMACA" amb tristes i fredes atraccions metàl.liques de bolets, ases catalans, barretines i altres elements locals, tradicionals i folclòrics.Però per arribar a aquest extrem, abans caldrà substituïr les nostres tradicions locals amb elements de terrorisme cultural com Halloween o el Pare Noel.
I aviat ens trauran els ossos del Pirineu per tal de posar-hi búfals, celebrarem el dia de la marmota i tindrem l'assossiació del trabuc que a punta de pistola substituiran les sardanes per balls de country.
La meva pregunta és: Que no tenim identitat pròpia que haguem d'integrar patètics elements extranys i foranis? Què passa amb les nostres festes tradicionals que venen d'origens ancestrals?
El dia 1 de Novembre a casa nostra és Tots Sants.És el dia dels morts i anem als cementiris a compartir el temps de les nostres vides amb els sers estimats que ens han deixat talment com es fa en tantes altres cultures mil.lenàries. El dia 1 de Novembre és època de castanyes, moniatos i panallets.
Tant difícil és entendre que nosaltres menjem castanyes, moniatos i panallets; i que les carbasses aquí només les donem als instituts de forma metafòrica pel Setembre?