Crisàlide somniòtica

Un relat de: Atticus
Estat de Neomorfosi.

Lloc heterotòpic, capoll formant-se fora del seu embolcall-recipient, d’aspecte fràgil. Procés estrany, no eres ningú, no tens identitat en este estat de deconstrucció. Seràs sense ser. Sensació de set aclaparadora. L’oceà té el sabor de l’arena, l’aigua i la terra s’uneixen creant un desert d’imatges que mastegue, quan apareix la fam. Però, no pots menjar i el rebost no pot tancar-se saturat d’aliments desproveïts de sabors. No tens nom, no el necessites. Ets un cos freturós de pensaments lleugers. Les faccions del rostre queden privades d’humanitat. Els ulls es tornen foscos i negres com els misteris, eres un secret, un silenci, una allau de sorolls muts. No hi ha cap obertura, cap finestra que et relacione amb l’exterior, sols espills. No et reconeixes, no recordes capt tret que siga suposadament teu. Sents la sang, està calenta, bull. Escoltes el cor, escoltes el seu cant. És vida. Et mires interiorment, els somnis s’arrastren salvatges, clavant les seues urpes entre els plecs de l’estomac que els ha de pair. Càstig de dolor dolç. Els sentits entren en fase defensiva prompte seran lliures, és qüestió de temps i el temps no té hora exacta. Acarones l’amor amb la mirada, és tan immens que caus esgotat, exhaust, dins d’ell. Ets el seu amant no importa el sexe, ni l’edat. Sempre has estat enamorat. L’amor s’enamora d’ell mateix, no exigix sentimentalismes, ni proves de fe. No entén d’odis, tampoc de rancors, no busca la bellesa, perquè és bell. És tan senzill com ara ho eres tu en este estat transitori. Un pensament, travessa les parets de la consciencia i s’instal·la sense esforç on viu la raó transparent, és una pregunta, que et fas en veu alta:
Què s’ha fet malament?
Penses les possibles respostes i tries una que es repeteix, “serà el voler ser el que no s’és, el donar-li forma al desig. Maquillar la realitat ens ha portat a no diferenciar la veritat de la mentida “.
Ara ets pur i innocent, estàs confós no tens conviccions amb pes. Estàs net com el color blanc, prompte, molt prompte amb les mans ja recuperades d’este procés de neomorfosi, esgarraràs el teixit que separa, este capoll de l’exterior. Serà tan fàcil com rebentar una bombolla de sabó amb el dit, el mateix que senyala l’horitzó. Lliure, et contaminaràs de vida una altra volta, tornaràs a emmalaltir d’amor, t’interessaràs en el plaer, en el sexe, en l’esforç amb o sense recompensa. Podràs inclús deixar de ser tu, si és que alguna volta ho has sigut. Ara, recorda, ets crisàlide i no et preocupa ni té el perquè. Quiet, envoltat de moviment, esperaràs el moment en el que seràs camí, un caminant, sense destí definit. Miraràs als ulls a la vida, cara a cara, veuràs que té el color d’una mar blava, et submergiràs en un escull de coral i sabràs aleshores que eixos ulls són els de la teua enamorada. Fins eixe instant, el viatge pot estar ple de promeses i paraules sagnants, que no et preocupe, mai ha sigut fàcil, això ja ho sabies. Fins eixe instant tot serà possible, tot, serà res i res tindrà importància perquè el cercle es tancarà eixe instant.
Mentre espere, passen els segons en esta càlida llar que em resguarda del fred de l’exterior i cada segon el meu canvi es fa més evident, prompte, molt prompte en algun lloc de l’univers, naixerà una papallona.

Comentaris

  • Submergit en un altre món[Ofensiu]
    Atticus | 07-11-2013 | Valoració: 9

    Estat alterat de la ment i el cos, on el vincle entre carn i ànima queda diluït, la realitat individual i conjunta es difumina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana