COSES DE LA VIDA: L'ÀCAR

Un relat de: Materile

COSES DE LA VIDA: L’ÀCAR

Després d’uns mesos d’haver tornat de viatge de nuvis, vaig poder constatar que la meva vida havia canviat, i molt! No em trobava bé i estava molt nerviosa; no sabia per què, però quan arribava la nit sentia com el pànic s’apoderava de mi. Ja al llit, una forta picor envaïa tot el meu cos. Així que em vaig decidir a anar al metge abans que aquelles manifestacions trenquessin el meu recent matrimoni:
--Doctor, em podria dir el perquè de tot plegat?
Després de divagar molta estona i sentir-me petita i perduda com una formiga, em va dir tot compassiu:
--Senyora, el món de la medicina, la ciència... és molt complex. Jo mateix no sé ni qui sóc.
--Ho entenc, però... una aproximació, doctor!
-Al•lèrgia. Podrien ser àcars...
Davant de la meva sorpresa (jo no havia tingut mai al•lèrgia), em va preguntar:
--Digui’m: com dorm?
--Dormo abraçada al meu marit...

Aquella nit, quan ja era al llit, no vaig parar de donar voltes al que m’havia dit el doctor. L’endemà em vaig llevar convençuda que m’havia casat amb un immens àcar, no podia ser una altra cosa. Però aleshores jo, qui era?

Materile

Comentaris

  • Boníssim!![Ofensiu]

    Molt bo, Teresa! Té interès des del principi, amb l'encert afegit d'haver triat un narrador en primera persona i la incorporació del diàleg. M'encanta el final, sorprenent...Enhorabona!
    I moltes gràcies pel teu comentari al meu "I ara què?"

  • La gran bestiola[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-12-2013 | Valoració: 10

    Ostres, quin relat més curiós! un marit, un àcar immens i un món que es pot trencar per això. La reflexió final de qui sóc jo em sembla molt apropiada i sincera i dóna un toc de proximitat al lector. M'ha agradat molt llegir un relat així una tarda de Nadal farcida de massa. Una forta abraçada i que tinguis una bona entrada d'any.

    Aleix

  • Déu meu... (Boníssim!!!)[Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    No sé si és la sensació que volies transmetre, no sé si era el resultat que volies que patís el lector, però l’he trobat molt, però que molt còmic. Tant que ara que escric el comentari em ve un riure que em sacseja de dalt a baix. Després de llegir els drames d’altres relats i trobar-me amb aquest m’ha fet passar molt bona estona. De veritat un 10 només per alegrar-me la tarda!
    Una abraçada
    Eloi

    pd: - Després d’això no puc evitar a posar-te a preferits!

  • caram...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-11-2013 | Valoració: 10

    m'has sorprès aquest relat en to d'humor materile !!
    ben escrit i bon senyal , vol dir que el teu ànim és bo i me n'alegro !!
    abraçades !
    ;-)

  • Ha ha ha!!![Ofensiu]
    Annalls | 12-11-2013

    Materile!! Aquí hi ha una greu confusió, el metge no va informar bé a la protagonista, els acars entre altres llocs, habiten als matalassos !!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: