Cercador
Cosa de dos
Un relat de: MartaSerem capaços d'apagar la lluna
quan arribi aquesta nit que ens devem?
Quan els nostres ulls es facin petits de tant mirar-nos...
Tu i jo junts... eclipsant el món... desafiant la vida
davant la immensitat d'un univers que només a nosaltres ens pertany...
Tu i jo contemplant-nos un damunt l'altre regalant-nos sencers convertits en carn salvatge que es penetra fins els ossos
destronant l'aire per fer-lo esclau del nostre alè...
Lliurar-nos de les pors... de les cadenes... dels mals somnis...
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
desitjosa i desitjada... valenta i calenta... sensual i sexual... sotmesa i submisa...
possessiva i posseïda... gelosa i recelosa...
Tu ... deixant de ser tu per néixer en mi, i jo deixant de ser jo per morir en tu...
Comentaris
-
Onixnegre | 17-12-2007 | Valoració: 10
Cert simplement dòna i viu cap endevant.
-
Molt bé[Ofensiu]Melcior | 16-12-2007 | Valoració: 10
però mai esperis , ni demanis massa , simplement dòna .
Endavant! -
la història d'amor que estimes des de sempre...[Ofensiu]desert | 16-12-2007 | Valoració: 10
Recordo haver.te llegit des del cor...
"A peu de lluna invocant vida sota la terra humida...
esperant la nit entre les llàgrimes que es perderan a la pluja
sense poder arribar on ets tu
reflectint a la teva copa la meva llum...
perquè la beguis i a cau d'orella i amb la teva tendresa
fluixet em diguis que estàs servil i acabat...boig per mi"
-
Com la canço[Ofensiu]Jaume47 | 15-12-2007 | Valoració: 10
I la lluna ens va guiar per aquest camí.
Milers de cops al nostre passat.
-
No caldrà apagar la lluna[Ofensiu]Avet_blau | 15-12-2007 | Valoració: 10
No caldrà apagar la lluna,
que restarà envejosa, i trista,
enllumenant la nit, la nostra nit.
I ja no caldrà obrir els ulls
per sentir molt endins l' alè de l' amor.
I aquesta unió salvatge,
que ofegarà i deixarà sense aire al mon,
serà l' aliment per viure
i desig per viure sempre, aprop.
Avet
Valoració mitja: 10
l´Autor
44 Relats
222 Comentaris
52281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.
Soc com soc ...
Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi
http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/
marta_dunia@hotmail.com