Cosa de dos

Un relat de: Marta

Serem capaços d'apagar la lluna
quan arribi aquesta nit que ens devem?

Quan els nostres ulls es facin petits de tant mirar-nos...

Tu i jo junts... eclipsant el món... desafiant la vida
davant la immensitat d'un univers que només a nosaltres ens pertany...

Tu i jo contemplant-nos un damunt l'altre regalant-nos sencers convertits en carn salvatge que es penetra fins els ossos
destronant l'aire per fer-lo esclau del nostre alè...

Lliurar-nos de les pors... de les cadenes... dels mals somnis...
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
desitjosa i desitjada... valenta i calenta... sensual i sexual... sotmesa i submisa...
possessiva i posseïda... gelosa i recelosa...

Tu ... deixant de ser tu per néixer en mi, i jo deixant de ser jo per morir en tu...


Comentaris

  • Onixnegre | 17-12-2007 | Valoració: 10

    Cert simplement dòna i viu cap endevant.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Melcior | 16-12-2007 | Valoració: 10

    però mai esperis , ni demanis massa , simplement dòna .
    Endavant!

  • la història d'amor que estimes des de sempre...[Ofensiu]
    desert | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Recordo haver.te llegit des del cor...

    "A peu de lluna invocant vida sota la terra humida...
    esperant la nit entre les llàgrimes que es perderan a la pluja
    sense poder arribar on ets tu
    reflectint a la teva copa la meva llum...
    perquè la beguis i a cau d'orella i amb la teva tendresa
    fluixet em diguis que estàs servil i acabat...boig per mi"

  • Com la canço[Ofensiu]
    Jaume47 | 15-12-2007 | Valoració: 10

    I la lluna ens va guiar per aquest camí.
    Milers de cops al nostre passat.

  • No caldrà apagar la lluna[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-12-2007 | Valoració: 10

    No caldrà apagar la lluna,
    que restarà envejosa, i trista,
    enllumenant la nit, la nostra nit.
    I ja no caldrà obrir els ulls
    per sentir molt endins l' alè de l' amor.

    I aquesta unió salvatge,
    que ofegarà i deixarà sense aire al mon,
    serà l' aliment per viure
    i desig per viure sempre, aprop.

    Avet

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

52281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com