Cosa de dos

Un relat de: Marta

Serem capaços d'apagar la lluna
quan arribi aquesta nit que ens devem?

Quan els nostres ulls es facin petits de tant mirar-nos...

Tu i jo junts... eclipsant el món... desafiant la vida
davant la immensitat d'un univers que només a nosaltres ens pertany...

Tu i jo contemplant-nos un damunt l'altre regalant-nos sencers convertits en carn salvatge que es penetra fins els ossos
destronant l'aire per fer-lo esclau del nostre alè...

Lliurar-nos de les pors... de les cadenes... dels mals somnis...
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
desitjosa i desitjada... valenta i calenta... sensual i sexual... sotmesa i submisa...
possessiva i posseïda... gelosa i recelosa...

Tu ... deixant de ser tu per néixer en mi, i jo deixant de ser jo per morir en tu...


Comentaris

  • Onixnegre | 17-12-2007 | Valoració: 10

    Cert simplement dòna i viu cap endevant.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Melcior | 16-12-2007 | Valoració: 10

    però mai esperis , ni demanis massa , simplement dòna .
    Endavant!

  • Està clar ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-12-2007 | Valoració: 10

    ... que quan ens arriba l'amor no hi ha amants ni amats, sinó que tots dos formem un conjunt que pot estar en ambdós costats del llit, tens raó amb açò quan dius "possessiva i poseida", és un dels misteris de l'amor, bé sempre en la teua línia de perfecció i de sensualitat quan fas un relat eròtic. Perfecte. Petons de Vicent.

  • la història d'amor que estimes des de sempre...[Ofensiu]
    desert | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Recordo haver.te llegit des del cor...

    "A peu de lluna invocant vida sota la terra humida...
    esperant la nit entre les llàgrimes que es perderan a la pluja
    sense poder arribar on ets tu
    reflectint a la teva copa la meva llum...
    perquè la beguis i a cau d'orella i amb la teva tendresa
    fluixet em diguis que estàs servil i acabat...boig per mi"

  • Com la canço[Ofensiu]
    Jaume47 | 15-12-2007 | Valoració: 10

    I la lluna ens va guiar per aquest camí.
    Milers de cops al nostre passat.

  • No caldrà apagar la lluna[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-12-2007 | Valoració: 10

    No caldrà apagar la lluna,
    que restarà envejosa, i trista,
    enllumenant la nit, la nostra nit.
    I ja no caldrà obrir els ulls
    per sentir molt endins l' alè de l' amor.

    I aquesta unió salvatge,
    que ofegarà i deixarà sense aire al mon,
    serà l' aliment per viure
    i desig per viure sempre, aprop.

    Avet

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

47107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com