Cercador
CONTACTE
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Contacte amb el sòl.
Contacte pell a pell.
Ànimes que toquen ànimes.
Mans que acullen mans.
Habitem el mateix món
i a voltes me’n sento aliè.
Veig als qui donem confiança
per a parlar en nom nostre,
que sols en el propi garlen.
Els diners menen l’existència,
els interessos són damunt el cor.
Que no és el que jo disposo.
Això diu qui de cor n’és mancat,
fent-ho passar com si fos veritat.
Tenen ells contacte amb mi?
Amb tu? Amb ell o l’altre?
Amb el sofrir de qui res no té?
No! Ni el volen, crec.
El contacte els atemoreix.
Fa trontollar el pretès aplom.
És més senzill ser grandiloqüent;
apartar-se de la pudor del carrer.
Toquem de peus al terra.
Acaronem-nos els rostres.
Agafem-nos fort les mans.
I oblidem aquells que ja ens han oblidat.
Contacte pell a pell.
Ànimes que toquen ànimes.
Mans que acullen mans.
Habitem el mateix món
i a voltes me’n sento aliè.
Veig als qui donem confiança
per a parlar en nom nostre,
que sols en el propi garlen.
Els diners menen l’existència,
els interessos són damunt el cor.
Que no és el que jo disposo.
Això diu qui de cor n’és mancat,
fent-ho passar com si fos veritat.
Tenen ells contacte amb mi?
Amb tu? Amb ell o l’altre?
Amb el sofrir de qui res no té?
No! Ni el volen, crec.
El contacte els atemoreix.
Fa trontollar el pretès aplom.
És més senzill ser grandiloqüent;
apartar-se de la pudor del carrer.
Toquem de peus al terra.
Acaronem-nos els rostres.
Agafem-nos fort les mans.
I oblidem aquells que ja ens han oblidat.
Comentaris
-
Contacte amb el poble[Ofensiu]aurora marco arbonés | 31-03-2015 | Valoració: 10
Tens raó, Jordi, de que les persones que ens representen no miren pels nostres interessos sinó només pels seus. Els hi lliurem la nostra confiança, creiem amb els seus missatges però, a l'hora de la veritat, preval l'amor als diners i a la cadira.
Però, com molt bé dius, som el poble qui ens hem d'agafar de les mans i tirant endavant, ells són poderosos però nosaltres som més.
Bones festes de Pasqua!!!
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com