Conjur

...d'una intensitat tan superba que em fa venir vertigen.
Meravella de mots i de profunditat, de terra dissolta en terra, de fusió de vida secreta, tan íntima que cerca expressar-se per prendre nou alè.

Ets una poeta increïble...

... però sí sé que a vegades me'n sento, et vull donar gràcies en primer lloc per la dedicatòria!

Un conjur magnífic que és, sense cap mena de dubte, literatura en majúscules. Paraules ben seleccionades que conformen imatges precioses. De fet, el més interessant és que cada vers és, en ell mateix, un reflex d'això que acabo de dir. En altres paraules, a cada línia hi ha una imatge en la qual els lectors i lectores poden recrear-s'hi i els poetes i les poetesses poden (podem) trobar-hi algun alè d'inspiració per bastir algun poema propi. Suposo que podríem parlar de retroalimentació de la poesia, ja que la poesia engendre més poesia, i aquest poema, estimada gypsy, n'és un bon exemple!

Gràcies, un cop més, pels comentaris, per poemes com aquest i, en particular, per la dedicatòria d'aquest Conjur.

Petons i abraçades,

Vicenç

sap parlar amb el cor ,
encara sent analfabet ,
d'entrada ja és poeta .
Endavant!

Jo -permet-me l'ús immodest de la 1a persona singular-, no sé si sóc poeta, o amant de la poesia, o només imitador de veus -com molt bé dius, manllevador del verb dels altres (però tots ho són, en peosia, fins els més excelsos-. La poesia, en efecte, és un art que ens sublima quant ens fa fora de la carna, o ens deshabita per un moment, en un trànsit que tothom que l'ha tasta pot entendre.
Ve de lluny, d'una ànima col·lectiva que té milions de cors, de caps, d'ànimes... d eveus.
Moltes gràcies per la m´ñinima part que em toca...

franz