Com un llibre obert (Pàgines ensucrades)

Pàgines ensucrades...

Les hores al teu costat eren un regal, eren com passar les pàgines d’aquell llibre que no pots deixar de llegir. Era un somni dolç, caramelitzat, amb ganes de més, amb ganes de tot. Les millors il·lustracions, les més boniques descripcions, els més insòlits racons, infinites i gustoses emocions. Tantes pàgines compartides, tants fulls per passar, que les hores les acariciàvem amb els més tendres despertars.
El llibre obert havia passat a ser l’enciclopedia de la felicitat. Les lletres de la portada ja t’havien agradat, però el pròleg t’havia encantat. Ara ja flotaves. Aquelles nits amb humitat, aquells despertars amb felicitat. Les paraules t’havien fascinat, la suavitat t’havia acaronat, i les mans de guitarrista t’havien arpegiat. De dalt a baix, de baix a dalt. Era més que bonic tot plegat.
Seguint el fil, vam trobar el desig. Amb el deler vam trobar l’amor. Com una dansa entre lletres, com un teatre entre mots. Els versos descordaven les robes, les mans en cordaven els sons. Com un mirall de bellesa, em vas retornar les cançons. A l’orella vas dir-me t’estimo, i jo a l’esquena et vaig fer, un cor que encara ressona amb orgasmàtic plaer. Un llibre que ja no cansa, cada dia n’hi ha més, una acrobàcia amb ritme, o asincopat i ensucrat mite. Un petó que descansa sobre uns llavis tous, un amor que transita entre carrers nous. Un dibuix de vesprada, un riu matiner, un ocell de tornada, un instint juganer. Les preguntes són respostes i tu ja en saps el perquè, l’alegria amb xocolata, és somriure pastisser. El sol brilla, entra a l’estança, mentre voles, tot és bonança. Com qui es gronxa a la balança, únic tresor benastrugança.

Març 2012 (Somnis i realitat, dies de felicitat)