Un somriure que besa

"Un somriure que besa"


Feia un temps t’havien explicat la història del caçador de somnis, aquell que viatjava de planeta en planeta i que va trobar el color. Fusionant llum i dolçor, t’havia dut de viatge al món de la il·lusió. Afegint una cullerada d’imaginació, vas entrar dins del gran somni i ja en sonava la cançó: Revolució amb educació.

Començares a trepitjar lletres, patinaves a sobre els mots, ballaves sobre aquells bonics versos, t’enlairaves amb les dolces cançons. De l’amor en vas fer mil poemes, amb les tecles en feies rodes de sons, amb les cordes jugaves als vespres, i dels contes bonics rodamons.

Un bonic viatge a les estrelles et va portar a la Terra de la Lluna i el Sol, cada llum una nota, cada estrella un so. La Lluna seguia saludant prou bella, i el Sol gesticulava amb les mans, un llenguatge que només entenia ella, juntament amb els follets i els gegants. Ella ja feia temps que volava sobre el mot llibertat, i entre volta i volta en veia el mot felicitat.

Dels colors i dels sons, se’n pinten retrats, i dels mots i les lluites boniques realitats. Una història pel ritme amb paleta de tons, és bonic estimar-te amb desitjos més bons. Cada dia un poema, cada nit un escrit, un viatge amb fonema, un somni preferit. Un somriure que besa, un pinzell pel més bell, són paraules que parlen, com el cant de l’ocell.


Març 2012
(Un somriure que besa, una carícia que canta, una abraçada que dansa i un amor que mai cansa!!)