Cercador
Com un lladre - Versió rnbonet
Un relat de: gypsyHe perdut
la llum dels somnis
i sotsobro
enmig de la tenebra.
T'escric
dins l'aire que respiro,
només
amb paraules llançades
al vent
que escampa la meva solitud.
Em venç
aquest enyor pregon de tu,
de la teva
delicada
sensibilitat;
dels teus ulls que travessen
milers d'universos fets poema.
I mel's faig meus.
Com un lladre,
et furto en silenci
la saba que vessa
de tot allò
que converteixes en mot.
I amb avidesa,
m'atanso a cada vers,
furgant el desig
que hi és
soterrat.
rnbonet, millorant un poema meu que ja tinc publicat
Comentaris
-
A veure....[Ofensiu]rnbonet | 31-10-2012
Com digueu allà pel nord del Gran Riu? Ah, sí: Fa patxoca!
Moltes gràcies, 'gitaneta'!!!
Li tornem el beset a 'Atlantis' -almenys per la meua part-
I salut i rebolica! -
Ara ho h entés[Ofensiu]Atlantis | 27-10-2012
llegint el poema anterior. De totes maneres felicitats als dos.
I dos petons (un per cada ú) -
No entenc de qui és el poema[Ofensiu]Atlantis | 27-10-2012
si teu o de mbonet. però sigui de qui sigui m'ha agradat molt. Amb versos curts que li donen una especial musicalitat.
Petons
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451047 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu